muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

El difícil camí cap a un canvi progressista i (III)

Si volem que la dreta conservadora no recuperi les responsabilitats de govern el 2011, cal que les forces progressistes facin els deures per crear les condicions que els permetin guanyar les eleccions a la majoria d'institucions del nostre País. Hem de desenvolupar el programa pactat i, entre altres coses, cal enllestir la Llei del sòl i la Llei d'igualtat de dones i homes. En temes mediambientals i de defensa del territori, la supressió de bona part de les Àrees de Reconversió Territorial del Pla Territorial de Mallorca, com també l'arribada del tren a Capdepera i l'inici del projecte del tren a Alcúdia.

En polítiques socials, concloure el desplegament de la Llei d'atenció a la dependència i la implementació de les mesures que preveu el Pacte per a l'ocupació. Incrementar les mesures que encaminin el canvi de model econòmic com l'impuls a la Innovació, Desenvolupament i Recerca, la potenciació de la Formació Professional i la promoció de l'Economia Social. Cal també fer les transferències als consells insulars com estipula l'Estatut d'Autonomia, a més de la millora del finançament d'aquests i dels ajuntaments. I tot això dins el necessari clima de concòrdia entre les distintes forces polítiques que formen el Pacte.

Per part seva, les forces polítiques que se situen als espais de l'esquerra alternativa i l'esquerra nacionalista en primer lloc haurien de prendre definitivament consciència que qualsevol formula que debiliti les actuals coalicions o porti a la desunió d'allò aconseguit fins ara està condemnada al fracàs. Du a la desaparició d'algunes, a la pèrdua de pes polític a les altres i molt probablement a la dreta al Govern. Si això és així, que ho és, cal deixar de banda definitivament tàctiques defensives i destinades a salvar el mobles i iniciar una estratègia ofensiva per la construcció d'una opció política d'esquerra nacionalista, alternativa i verda de caire interinsular, que es converteixi en la tercera força política del País i garanteixi la constitució del tercer grup parlamentari de la Cambra.

Això passaria, ara per ara, per començar amb seny i prudència però molt seriosament les negociacions entre els distints components de les aliances insulars existents. L'objectiu d'aquestes negociacions polítiques, que haurien de començar amb l'inici del nou curs polític, seria reeditar i millorar substancialment els acords existents aquesta legislatura a cada illa i deixar-ho tancat abans de començar l'estiu del 2010. És a dir, consolidar Gent per Formentera. A Eivissa cercar un acord que estabilitzi i doni continuïtat a Eivissa pel Canvi. A Mallorca aconseguir un acord polític que permeti estendre el Bloc per Mallorca a tots els nivells, autonòmic, insular i municipal, i que sigui capaç de donar força i eficàcia a la suma, sense ofegar, en cap cas, les justes aspiracions partidistes dels seus components. I a Menorca, amb tots els respectes cap a les opinions dels menorquins, crec que un acord electoral entre PSM-Verds i Esquerra de Menorca garanteix sense cap mena de dubte dos diputats.

En el segon semestre del 2010 podríem treballar un acord electoral interinsular de caire estrictament federal. Es tractaria d'arribar a un acord sobre un programa polític pel Govern de les Illes Balears i per la constitució d'un únic grup parlamentari, cercant les fórmules orgàniques necessàries perquè cap decisió insular no pogués ofegar les altres i tingués la seva pròpia veu amb plena autonomia. Òbviament aquest pacte polític no afectaria ni l'àmbit insular ni el municipal, ja que en aquests la sobirania recauria en els acords de cada àmbit. Tot això, que no serà fàcil, ens permetria, com deia abans, no "salvar els mobles", sinó donar a llum a una força nacionalista, d'esquerres, alternativa i verda que impediria la tornada al Govern del PP i que se situaria com a tercera força del País, amb capacitat d'incidir decisivament amb les polítiques d'un futur pacte de progrés.

Comprenc que pels militants nacionalistes, d'esquerres i verds aquesta aposta de futur els provoqui vertigen i que tornin la mirada cap a la seguretat de les pròpies sigles, però també crec que és el moment de l'audàcia i de posar els interessos del País per sobre dels partidaris. Per donar garanties a la militància cal un lideratge potent i estic convençut que són molts els militants destacats de les distintes formacions polítiques amb capacitat i ganes de tirar endavant aquest projecte. Però crec que tenim la sort de comptar amb dos dirigents amb capacitat i coratge suficient per encapçalar aquest projecte de futur, em referesc a Biel Barceló i David Abril. Estic segur que si tenen el coratge, l'audàcia i la visió de futur, serem molts que els donarem suport i els seguirem amb il·lusió.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per llest, fa mes de 11 anys
Pep, de més verdes n'han madurades...
Valoració:0menosmas
Per Pep, fa mes de 11 anys
Idò serà molt divertit veure aquest grup parlamentari en acció: aliances amb PP, UM i independents de dretes als pobles per un cantó i front popular a la cambra, per un altre. Ja ens veurem a la urna de l'abstenció. Salut.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris