Per si existien dubtes sobre les intencions dels legisladors a l'hora de posar els seus interessos a cobro basta observar l'extrema situació en què es troben els empresaris glapits en el femer del Palma-Arena. Cert que se n'aprofitaren i cert, també, que tenien la capacitat de negar-se a col·laborar amb els pocavergonyes. Però no ho és menys que, en un país on aquests acaparaven la totalitat de les institucions, les possibilitats de fer feines lluny d'ells reduïa immensament el camp d'actuació empresarial. Això per no parlar de les possibilitats de treballar si se'ls tenia en contra. Ho fessin de gust -de còmplice militància, fins i tot-, per cobdícia o per covardia, cert és que les lleis fetes pels polítics els deixen poc marge per desentendre'ns de la trama corrupta i col·laborar en el seu aclariment. Si declaren haver cobrat sobrepreus per, obligatòriament, engreixar partit i partidaris, compartiran personalment les condemnes amb els pocavergonyes i posaran en risc la supervivència de les empreses. És millor confiar esmunyir-se per un sistema legal ple d'encletxes: fet a mida.