algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

La remodelació

Almanco en dues ocasions durant la legislatura s'ha donat com a cosa feta la remodelació del Govern. I no ha passat. Com bé diu el president Francesc Antich -que li ha pres el gust a això de no dir però deixant entendre per acabar per no fer- "les remodelacions no s'anuncien, es fan". Però en aquesta ocasió hi ha raons de pes per remodelar.

El primer motiu és la funcionalitat. Una reducció de conselleries, amb una reordenació de l'organigrama del poder socialista que concentràs poder i el jerarquitzàs més visiblement del que hi està donaria més projecció pública a alguna conselleria que passa gairebé inadvertida o a alguna altra que és coneguda en negatiu. Pareix lògic pensar que el mateix -per raons internes- podria interessar a UM, tot i que queda la incògnita del (encara) Bloc, però no pareix que per aquest costat hi hagi d'haver un insalvable escull.

El segon motiu és la crisi. Amb la minva d'ingressos a causa de la crisi cal treure doblers de davall les pedres o, més aviat perquè això no és possible, anar molt més alerta amb la despesa. Una remodelació que reduís conselleries podria ordenar millor la despesa general i enfocar-la a allò que de veres és interessant. És cert que això implicaria una negociació dura entre els partits, perquè com és obvi cap deu voler reduir el pressuposts que maneja, però alguna solució s'haurà de trobar per fer front a la caiguda de les recaptacions.

El tercer motiu és d'imatge. Amb una crisi tan seriosa com la que patim -tothom la veu manco, naturalment, Zapatero, el patètic president nacional que divendres deia que "el pitjor (de la crisi) ha passat"; ja ho ha dit tantes vegades que algun dia serà vera, clar- i amb el que ens ve a sobre, d'allau d'aturats, en aquest final d'estiu i per a la pròxima tardor i hivern, un gest d'estalvi, com seria reduir conselleries, seria ben rebut.

El quart motiu és estrictament polític i partidista, i per tant el de més pes real. El Govern ha entrat en la fase final de la legislatura. A mitjan mes de setembre s'iniciarà el tercer curs polític. El preelectoral, perquè en el següent ja serà tot en clau d'urnes. Els dos primers anys no han estat precisament brillants. Fiar-ho tot -electoralment- a un enfonsament del PP és quimèric. Bé ho saben els dirigents del PSOE. Per tant requereixen de donar una empenta política considerable a les seves àrees del Govern, de tal forma que el ciutadà visualitzi -més així com s'aniran acostant les eleccions- major braó polític, més presència del president, més coses tangibles... De les infraestructures silencioses a les inexistents -a ulls del ciutadà mitjà- hi ha una diferència marcada per un tel que amb massa facilitat desapareix. Amb els doblers de Madrid en inversió extraordinària i ordinària, el PSOE necessita com l'aire per respirar poder iniciar tant obres com, a través de les quals, insuflar optimisme social, perquè res és més negatiu, per a les esperances electorals, que aquest sentiment ja fàcilment perceptible de desencís. I relacionat directament amb això, els socialistes saben que no poden confiar amb el resultat del seus aliats per seguir governant. O fan un esforç titànic el pròxim any i mig per presentar-se als ciutadans com a garants de quelcom tangible que oposar al PP -i no només honradesa, que això, com el valor al soldat, se suposa a tot polític, o sigui: no suma- o les coses se'ls complicaran molt.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris