muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Tren nocturn a Lisboa

En els anys vint Josep Pla visità per primera vegada Lisboa. Hi anà en tren des de Barcelona, passant per Madrid. Sortí de Barcelona un dia, arribà a Madrid, hi féu estada i a l'endemà, a les tres del migdia, emprengué el viatge des de la capital de l'Estat fins a Lisboa, on arribà l'endemà al matí. De capital a capital hi esmerçà unes disset hores i, com que anava amb una delegació catalana de gent vinculada al món de la cultura, va tenir conversa, entrevistes, sopar i companyia fins que va arribar a la capital. Qui en vulgui llegir la història en detall pot recórrer al volum de l'obra completa de Pla titulat Direcció Lisboa. Ara que hi penso, el meu exemplar encara deu ser a la recepció d'un petit hotelet de Lamego, un poble deliciós a prop del Douro, on me'l vaig deixar amb les presses de la partida. Els textos de Pla continguts en aquest volum, incloent-hi una expedició a Lisboa passant per casa de Joan Fuster a Sueca, són una delícia. La seva posició envers la dictadura portuguesa, en canvi, fa venir arcades. De fet, un dels texts que Baltasar Porcel va censurar a Pla a la revista Destino fou un elogi de la dictadura portuguesa. Els temps estaven canviant i Destino ja anava de cap a uns altres camins.

Potser sí que els temps han canviat, però avui en dia el trajecte entre Madrid i Lisboa només s'ha escurçat set hores. Han passat quasi nou dècades des que Pla va fer el seu viatge, amb la qual cosa es pot veure que l'evolució en la velocitat ha estat lenta. Sorprèn que el tren nocturn -un al dia- es torbi deu hores a fer un recorregut igual de llarg que el que va de Barcelona a Madrid, que ara es pot fer en 165 minuts gràcies a l'AVE.

Pla també conta que en el tren hi hagué algunes visites dels revisors i dels agents de l'ordre a la frontera per comprovar qui passava o deixava d'entrar a Portugal. Ara no. El tren nocturn a Lisboa s'ha convertit -com a mínim en els compartiments on viatja la gent asseguda- en un refugi ideal per als fugitius. Exceptuant el control del revisor als inicis, no hi ha ni una sola revisió per part de la policia. Això és ben diferent que en els trens amb destinació a França. A Portbou, tant si és de dia com si és de nit, el tren és revisat de dalt a baix per la Policia Nacional i per la Gendarmeria francesa. Cada vegada que he passat per aquella vila hi ha hagut viatgers que han acabat allà el viatge.

En canvi, el tren de nit que va a Lisboa és un tren on no hi ha controls i on tothom pot intentar canviar d'aires. Hi ha els motxillers que vénen de molt lluny en l'Interrail i que ja dormen a qualsevol lloc i hi ha qui opta per llegir perquè la incomoditat és notable. Hi ha senyores que tornen al poble -les carmanyoles de les bosses són buides i això denota fills a Madrid que han omplert el rebost- i hi ha solitaris que no tenen cap problema per acoblar-se al seient i tal dia farà un any. Hi ha, també, un tipus que tecleja a l'ordinador. Té una trentena d'anys i escriu en portuguès, com a mínim fins que se li acaba la bateria. Hi ha gent que s'embarca amb destinació a una nova vida i hi ha, també, aquells que fan la seva vida de sempre, com el viatjant de comerç que avisa la seva dona que ja és al tren i que s'afluixa el nus de la corbata.

Cap d'ells no ha passat cap control de seguretat, no n'hi ha a Chamartin, ni cap d'ells no ho ha trobat a faltar, sovint la seva vida passa per aquell tren nocturn en direcció a Lisboa. En arribar a la ciutat m'informen que el govern portuguès està treballant en la línia d'alta velocitat. Per descomptat, no anirà a Madrid. Els portuguesos són més intel·ligents i el seu AVE anirà de Lisboa fins a Irun. El camí a Europa és pel nord.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
No sé jo, Indesinenter, però diumenge passat, en es suplement "Presència", sortia un article d'en Joan-Lluís Lluís sobre ses condicions sociolingüístiques a sa República Francesa, en concret a Catalunya Nord, i s'hi afirmava que hi havia mestres d'escola que quan veien que algun boix s'expressava en català fora de s'escola en diumenge per exemple, en prenia nota i l'endemà dilluns el castigava; castigar alumnes per parlar català no ja a classe sinó a fora de classe, vos imaginau el que suposa? Realment França és un estat democràtic i un model de democràcia? I de rebot Europa? Jo en tenc dubtes i sovent pens que hem mitificat molt Europa, aqueixa Europa que no féu res l'any 1945 per a derrocar ses dictadures d'en Franco i en Salazar, dictadures que es ciutadans des estats en qüestió hagueren (o haguérem) de suportar durant tres llargues dècades més
Valoració:1menosmas
Per Indesinenter, fa mes de 11 anys
Molt bo! La darrera frase ho diu tot!
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris