nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El difícil camí cap a un canvi progressista (I)

Enguany ha fet deu anys que els progressistes començàvem una experiència prou interessant. Per primer cop assolíem responsabilitats de govern al nostre país. Va ser una experiència amb llums i ombres de la qual ja se n'ha parlat molt. Jo som dels que creuen que vàrem fer moltes coses ben fetes. Per només anomenar-ne algunes: fer arribar el tren a Manacor, el parc de Llevant a Mallorca i el de Cala d'Hort a Eivissa, la targeta bàsica per a les pensions no contributives, la creació del Consell Econòmic i Social, de l'Institut Balear de la Dona, de l'Institut de Salut Laboral, la baixada significativa de la sinistralitat laboral, la creació de la Conselleria de Benestar Social i l'ecotaxa, entre altres.

Els poders fàctics, que varen pair molt malament aquells anys, varen convertir la confrontació amb els parcs naturals i l'ecotaxa en la seva bandera, que els resultà molt eficaç. Basta recordar que els dos consellers que varen impulsar aquestes mesures ni tan sols no han estat recompensats pels seus propis partits.
De fet, entre una cosa i l'altra el 2003 vàrem perdre les eleccions. Així acabava el seu discurs d'investidura el futur president Matas: "Nosaltres no hem guanyat aquestes eleccions, vostès les han perdudes", i no li faltava raó.
A pesar de tot, encara estic molt satisfet d'haver estat l'únic dirigent d'una formació progressista que, lluny de caure en retrets caps als altres en el moment de la derrota, vaig defensar obertament el Govern del Pacte de Progrés, el seu president, el seu vicepresident i tots els consellers i conselleres.

El fracàs de la primera experiència de govern progressista va obrir les portes a l'etapa més negra de la nostra autonomia: el Govern Matas, sustentat per un pacte PP-UM. La revenja de l'etapa anterior va ser el primer. L'ecotaxa va caure per procediment d'urgència; els parcs naturals, per llei d'acompanyament dels pressupostos; per decret, la dissolució de l'Institut de Salut Laboral, que va suposar una nova etapa de creixement desmesurat de la sinistralitat laboral i la supressió de la Conselleria de Benestar Social.

El que havia de ser el Govern de les solucions es va caracteritzar per un total menyspreu al territori, a les polítiques socials i a la bona gestió, sembrant Mallorca i Eivissa d'autopistes o construint residències i centres de dia per a la tercera edat a municipis, especialment governats pel PP, o al poble de la consellera de torn, tant si eren necessaris com si no, o malbaratant els diners públics amb un metro de dubtosa sostenibilitat econòmica que s'inundà a les primeres pluges o el Joan Crespí inaugurat fins i tot per la reina, que després no s'ha pogut utilitzar per al que va ser construït. Tots aquests són solament alguns exemples d'una gestió que contradeia clarament l'eslògan utilitzat.

Això no és res comparat amb el degoteig de casos de corrupció que ens deixaren: cas Andratx, Rodrigo de Santos, Cola-Cao i Consorci del Desenvolupament Econòmic, Turisme Jove, Rabasco i Lluc Tomàs, Bitel 2, Ibatur, Funerària de Palma, IB3 TV, Pla Territorial de Mallorca, Pla Territorial d'Eivissa, ses Rates de Ciutadella, Huertas a Sant Josep d'Eivissa i Palma Arena, fins ara. I a més hi hem d'afegir un grau d'endeutament públic mai vist fins aleshores. Aquest és el balanç clarament negatiu de la gestió del Govern Matas i del Pacte PP-UM, que ha fet bona qualsevol etapa anterior del PP.

El súmmum d'aquesta etapa és el seu final, l'actuació del Sr. Matas com a capità-aranya. Fugir i abandonar els seus. Actitud indigna i covarda d'una persona que ha ostentat la màxima representació de la nostra Comunitat Autònoma. A pesar de tot això, el PP estava convençut que guanyaria les eleccions de l'any 2007 i des de l'esquerra cal reconèixer que no confiàvem gaire en la seva derrota. No debades al principi de la legislatura i vist el fracàs electoral del Pacte de Progrés qualque insigne dirigent polític de l'esquerra comentava: "Tenim dreta per vint anys"... Però el PP va perdre la majoria absoluta i les formacions d'esquerra vàrem assumir la responsabilitat històrica de signar un Pacte de Govern de centreesquerra amb Unió Mallorquina amb la voluntat de tancar definitivament l'etapa negra que havíem viscut i iniciar un canvi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris