algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El món o la pilota

Aquest cap de setmana ha tornat a començar la Lliga de futbol... Com a país passem per un moment molt complicat; Catalunya i tot el que representa el catalanisme estan sent sotragats des de la seva arrel: des de l'aprovació del nou finançament que la campanya contra Catalunya estan sent imparable; a més, cada cop es va fent més tangible la previsió del que pugui ser la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut català; sens dubte serà un nou pas cap a la ‘castració química' de Catalunya -com ha encertat a dir un analista- cosa que es traduirà en molts gestos, articles, manifestacions i pamflets sense que es pugui dir si després de tanta ganyota estarem millor o pitjor que com estàvem: ¿serà simplement una rabieta més, feta des de la impotència, o servirà per traure'ns la bena dels ulls i començar a agafar una direcció política més audaç, ferma i imaginativa? La necessitat d'un nou discurs polític que redirigeixi el catalanisme cap a un altre horitzó s'està fent més urgent que mai, ara que tot sembla bufar en contra de la cultura i de l'economia catalanes. La nau fa aigua pertot, però el capità sembla voler dialogar amb la tamborinada.

Alhora que Catalunya es debat en aquestes tessitures, Espanya, com a economia, està passant per un moment molt complicat. L'atur augmenta, i la pujada d'impostos de Zapatero sembla més una broma pesada a la ciutadania que no una solució que pugui fer res per donar dinamisme i embranzida a la nova situació: paguem i paguem i ells gasten i gasten. Per si no fos poc, la grip A apunta amenaçadora en els pròxims mesos, amb el que això pot comportar de col·lapses en els sistema sanitari i educatiu. L'escassetat i la manca de possibilitats laborals també han fet atiar la xenofòbia i la tensió social, ja per si endèmiques en les nostres societats; si la cosa no millora és d'esperar que l'ofuscació només farà que tirar benzina a la foguera. Com dic, el panorama, pel que fa a la política i a la societat, es presenta molt entretingut, i ens pot tenir tremolant durant els pròxims mesos de la manera més estremidora.

Simultàniament a tot això, el futbol torna a centrar l'atenció del país, amb més partits que mai, amb equips plens de figures i competició a tots els nivells. Enguany, a pesar del moment econòmic enrevessat, s'han gastat molts diners en reforçar els equips, i és d'esperar que els matxs marcaran els rècords en audiència televisiva, amb el que això implica en ingressos. Que no falti el futbol, doncs, capaç de fer oblidar a la gent les seves cabòries i problemes, l'èpica domèstica del gol, la victòria i el triomf en el rectangle verd, la simplicitat reglada de la vida dotada d'un sentit abastable, mentre, més enllà dels estadis, sembla que el món vertader, tan embolicat i violent, sense regularitats ni mesures, cau a trossos sense pau, justícia ni continuïtat. L'opi del futbol potser no atordeix tant com consola; el món no té remei, no hi ha per on agafar-ho, però el futbol és simple, rodó i abastable com la pilota.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris