nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

En la mort d'Isidor Cònsul

En Sam Abrams em telefona: "He de donar-te una mala notícia, Isidor Cònsul és mort". Un breu silenci precedeix la meva resposta. No fa dos mesos que vàrem donar-li un dinar d'homenatge, a Ca l'Agustí, un restaurant al carrer de Bergara, un curt carrer que comença a la plaça de Catalunya, un carrer que no pot esser més cèntric i pel qual no havia passat mai. Isidor no presentava en absolut un mal aspecte, semblava prou animat i, malgrat que tots sabíem de la gravetat de la seva malaltia -un càncer de pulmó, quan ell no havia fumat mai, diagnosticat fa un any i mig-, res no ens feia preveure un desenllaç tan imminent.

Jordi Pujol -de qui Isidor Cònsul ha estat l'editor que, al final, ha aconseguit que es tornés enrere de la seva decisió de no escriure les seves memòries- va fer dos parlaments molt seus. Una cinquantena d'amics lletraferits i del món editorial l'acompanyàvem a ell i a tota la seva família, la dona, els dos fills, les seves germanes... Entre els autors publicats a Proa, l'editorial de la qual va esser director literari des de finals del 90 fins fa molt poc, hi eren presents Joan Margarit, Joan Francesc Mira, Jaume Cabré, Carme Riera, Àlex Susanna, Sam Abrams, Jordi Pàmias, Hèctor Bofill, Sebastià Alzamora, Josep Lluís Aguiló i molts d'altres. També hi era Josep Lluch, el seu col·laborador de tants anys, que l'ha succeït en la responsabilitat de Proa i de Pòrtic. El dinar va acabar a les quatre i mitja tocades i l'aplegar-nos entorn d'Isidor Cònsul i la seva família va esser realment molt plaent.

A mesura que passen els anys, la mort dels amics i companys de feina o d'escriptura de cada vegada ens colpeix més fort. Per a fer-hi front, cal adreçar-nos als seus llibres, reobrir-los i rellegir-los, que és mentida que un llibre sols es pugui llegir quan és novetat! De fet, la meva primera lectura del seu llibre Cinc estacions. Un dietari (La Magrana, 1998) ja es va produir quan aquest llibre havia deixat d'esser novetat (n'és testimoni una tarja seva del 11/02/03 en la qual va escriure'm: "Benvolgut Bartomeu, moltes gràcies pel teu article, tan amable, sobre Cinc estacions. No deixa de ser paradoxal llegir un article com aquest cinc anys després de la publicació del llibre".
Cinc estacions realment s'ho mereix. Recoman vivament rellegir -o llegir per primera vegada- "Ostia Antica", "Les roses de Paestum", "Jacopone, el boig de Déu", "Savonarola a Florència", "Esperpent", "Petra Tou Romiou", "Ca de Lluvic. Espés", "Promptuari de caça i pesca", etc.

Igualment és el cas del seu Tractat de geografia (Empúries, 2008), del qual cal recomanar una vegada més "Cervera, dies d'Història", "Terra de maquis", "El numen d'Espés", "Mont Perdut", els cinc apartats de "Setmana russa" -un testimoni de la realitat actual que no s'hauria de perdre ningú-, els dos de "Retorn a Israel", etc. De més a més, cal subratllar que ha deixat preparada una recopilació de contes que, amb el títol d'Ànima de bolero, Empúries publicarà molt aviat. No puc deixar d'esmentar tampoc les seves pàgines "Una mica d'història" que obrin el volum publicat amb motiu de complir Proa els vuitanta anys, les quals donen compte d'una extraordinària contribució editorial al servei de la nostra literatura i de la literatura tout court.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris