nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

La bèstia, vista de prop

No teníem cap dubte de l'absurditat i la crueltat d'ETA, però veure els seus cops mortals aquí, entre nosaltres, multiplica la repugnància: com quan miram un insecte fastigós amb una lupa i se'ns remouen les vísceres tot veient amplificada una anatomia de malson. Sabíem que no són altra cosa que un grapat d'assassins, però quan acaben de morir dos ciutadans de Mallorca ho sabem com d'una altra manera: com tocant amb les mans, embrutant-nos, la matèria llefiscosa de què estan fets. Feia anys que no ens crèiem els intents d'explicar els seus crims com si formassin part d'alguna mena de lluita amb objectius polítics: ara que ens ha tocat sentir la detonació de les seves màquines de matar, qualsevol justificació ens semblarà, encara més, el desvari de quatre sanguinaris. ETA ha fet volar un cotxe en un racó de Mallorca que tenim associat a un univers de turistes, platja i festa. No fa falta ni dir que mitjançant la violència no s'aconsegueix res, ni que els objectius polítics no poden justificar mai els assassinats: avui l'aire du l'olor de la mort i se'ns fa més evident que mai que qui és capaç d'això no no el mou res més que la pulsió de la sang i la destrucció.

Tota altra consideració és secundària. A l'hora d'escriure aquest article, no puc avaluar el caos causat amb el tancament de ports i aeroports, que segur que serà considerable. Tampoc no sé dir quin serà l'efecte sobre una temporada turística que acaba de proveir xifres poc encoratjadores. El que sí sé és que això també forma part de la seva estratègia de patriotes lliurats al combat per l'alliberament del seu poble. Em sona que els assassins fan servir una formulació delirant que diu alguna cosa així com "socialitzar el dolor del conflicte": a tan alt designi han estat sacrificats els dos guàrdies civils, a més de totes les famílies que pateixin les conseqüències que sobre l'economia turística pugui tenir el titular "Bomba a Mallorca". També ha caigut, amb aquest atemptat, aquella idea segons la qual la geografia insular ens donava el privilegi d'una major seguretat. Doncs no. Són entre nosaltres: sona a pel·lícula de terror barata, però és així. Són homes i dones, però, i el seu destí haurà de ser el que l'estat de dret reserva als criminals.

Segurament tots hem tengut reaccions semblants, davant la notícia. A Palmanova?, ens hem repetit. L'atemptat no s'ha produït a cap localitat de la Península sinó a Palmanova, sí, a Palmanova: allà on tenim una amiga que hi té un comerç de souvenirs, allà on un germà nostre hi va fer feina una temporada, allà on vàrem organitzar un acte electoral no fa molts d'anys, allà on hi ha un bar o una discoteca que freqüentàvem de joves... Aquí mateix, a Palmanova, és allà on algunes ments malaltes han pensat que calia sembrar la sang i la destrucció que creuen imprescindibles per assolir l'alliberament de la seva pàtria. La barbàrie ha passat dels telenotícies als carrers de la nostra geografia més propera. La bèstia, vista des de tan a prop, mostra un rostre encara més repulsiu.

Portaveu d'Els Verds

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
No està tan clar que amb sa violència no s'aconsegueix res: en Franco i es seus sequaços, només per posar un exemple proper eren extremadament violents, extremadament terroristes i passats quasi tres quarts de segle des seu colp d'estat encara sembla en cert sentit que es règim franquista duri
Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris