algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
18°

“Cala Gamba Sur-Mer”

Exactament aquest és el títol d'un llibre que, amb vertadera sorpresa, ha arribat a les meves mans, que el m'havien deixat a la recepció d'aquesta casa, acompanyat d'una nota de dona Maria Rosa Llabrés (escriptora i traductora, editora del llibre).

Es tracta d'una d'aquestes edicions breus i presentades amb cura i pulcritud per Edicions Can Sifre, exemplar de l'autoria de don Jaume Ripoll Fe, que és soci del Club Nàutic Cala Gamba des de molt antic, com jo mateix també ho vaig esser fins a l'any passat quan, per circumstàncies personals, vaig traslladar el meu domicili a la Vila la Primera, que és just allà on, a un compartiment secret als baixos del campanar, tenim cura i untam cada any el pern que aguanta el món, com tothom sap.

De tota manera, mai no em cansaré de repetir que, després de trenta- tres anys i escaig de viure a aquella zona costanera, sempre mentre aleni hi tindré trinxes de la pell de l'ànima escampades pertot arreu. I molts amics. I tantes postes de sol que m'estimen i em recorden...!

El m'he vaig empassolat d'una sola estirada, dins el tren, de tornada a Sineu, amb el cor una mica accelerat per l'emoció de reconèixer-hi indrets i persones estimades, molts d'ells i elles ara ja desapareguts, fets malbé per mor dels anys del viure.

Vaig gaudir de la contarella del capità Charly, aquell rellotger suís (tinc entès) que compareixia tots els anys arribat juliol o agost, i que sabia fer-se amb tothom com si ens coneguéssim de tota la vida; m'ha comparegut un somriure als llavis quan l'autor m'ha fet recordar les vetllades amb mestre Joan, la seva guitarra i les lletres de cançons més o manco improvisades, "versionades", alguna de coenteta, mentre el barralet de rom "Amazona" d'en Paco de l'Armeria Avenida feia voltes i voltes, morrejada va, morrejada ve... Sí, hi he passat molt de gust amb la lectura, malgrat alguns capítols m'hagin resultat massa esquemàtics, massa curts.

Però hi ha hagut un passatge del llibre que m'ha tocat el viu una mica més que tots els altres junts, el que es titula: El primer mariner del Club, i que relata algunes aventures i circumstàncies vitals de mestre Jaume Garau. Es dóna el cas que jo també vaig a ser a temps de conèixer i estimar mestre Jaume.

Mira tu si és veritat que, al meu poemari Diàstole i quatre poemes d'amor, editat per Moll a la col·lecció Balenguera l'any 1994, hi vaig incloure aquest poema, escrit una de les darreres setmanes de l'existència terrenal de tan dilecte, preat personatge calagamber: "A mestre Jaume, el mariner./(A mestre Jaume Garau Suñer, Cala Gamba 1906-1990)/ Ara mateix quan, al racó flonjo de murmuris de televisor/ feis com que fer-hi una lleugera becaina ala de mosca,/ us he descobert ben enmig de la marinera fesomia/ una mena de boira grisa, beix, groga, lletosa.../ Ai!, mestre Jaume, aquesta punyema de boira no m'agrada./ És senyal de mal temps, ben segur; tan segur/ com que, aquests darrers dies, la boina us ve grossa/ i els ulls us vénen petits. Tan segur com su-allà aquell pescador envida en fals amb cara vertadera./ Mala cosa la boira per un mariner, estimat, mala cosa!/ Potser caldrà entre tots i amb ràbia fer un buf fort/ i us esvaïm aquesta temuda boirota de la cara./ O no. O tal volta el que ens cal és fer poc renou, no destorbar,/ estimar-vos i comprendre que aqueixa boira és molt vostra./ I que, de boires talment, tots en tenim una d'amagada".

Gràcies, senyor Ripoll, pel llibre i per reverdir-me records tan entranyables, tan inoblidables. I enhorabona.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris