nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

De què parla la naturalesa?(1784)

"La naturalesa ha volgut que l'home pugui aconseguir completament de si mateix tot allò que sobrepassa l'ordinament mecànic de la seva existència animal i que no participi en cap altra felicitat o perfecció que la qual ell mateix, lliure de l'instint, es procuri per la pròpia raó. Perquè la nutaralesa no fa res debades i no és pròdiga en l'ús dels mitjans per a les seves finalitats. El fet d'haver dotat l'home de raó i, així, de la llibertat de la voluntat que en aquella es funda, era ja un senyal inequívoc de la seva intenció pel que fa a tal equipament. No havia de ser dirigit per l'instint, ni tampoc curat i instruït per coneixements vinguts de fora, sinó que ho hauria d'obtenir tot de si mateix. La invenció del vestit , de la seva seguretat i defensa exteriors, per a la qual cosa no fou proveït de les banyes del bou, de les urpes del lleó ni de les dents del ca, sinó de les seves mans, de tot el goig que fa agradable la vida, la seva mateixa comprensió i agudesa i, fins i tot, la bondat de la seva voluntat, havien de ser per complet obra seva. Sembla quasi que la naturalesa s'ha sabut complaure en el cas de l'home, en una màxima economia, i que ha amidat l'equip animal de l'home amb tanta roïnesa, amb tan cenyit ajustament a la màxima necessitat d'una existència en germen, com si volgués que, una vegada aixecat l'home, finalment, des de la més profunda rudesa fins a la màxima destresa, fins a la interna perfecció del seu pensar i, d'aquesta manera, en la mesura que és possible en la terra, una certa felicitat; a ell correspon tot el mèrit i només a si mateix l'hauria d'agrair; com si li hagués importat més la seva pròpia estimació personal que qualsevol benestar..."

Són paraules de Kant, l'alemany Emmanuel Kant (1724-1804), en la seva famosa filosofia de la història. Ens parla, en aquests textos, dels fonaments de la moral i ens fa veure que Déu, llibertat i immortalitat de l'ànima són postulats o exigències d'ordre moral.

El seu gran tema és la suprema dignitat de l'home com a subjecte moral i ésser racional i lliure. També va concebre Kant la possibilitat -no la necessitat- que la humanitat arribàs a constituir una gran comunitat d'estats on hi regnàs la pau perpètua. Sobre aquesta temàtica, comentava Ortega y Gasset "que cap moral que veritablement ho sia es pot complir totalment" i Spinoza afirmava que "l'home que es guia per la raó és més lliure en societat, on viu segons lleis que obliguen a tots, que en solitud només s'obliga a si mateix..." La cosa és complicada i lleva la son a qualsevol que en un moment de la vida vulgui pensar sobre la transcendència.

Tard o d'hora ens seguim fent sempre les mateixes preguntes: Qui som? On anam? Què ens espera després de la mort? Com podem estar segurs de la immortalitat anímica? I del fet que pugui perdurar en una altra vida la nostra personalitat?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris