cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 28°
27°

Dies de calor a la vorera del somriure

La bona literatura no té per què ser refrescant, però la dolenta no ho és mai. Ara: no us fieu que aquest principi sigui respectat pels que tenen encomanada la venda de llibres: una lectura refrescant, diuen, quasi sempre de llibres de tan escàs contingut que no justifiquen la despesa ecològica que han originat. De tota manera, contra la calor gruixadota d'aquests dies no hi ha lectura que us refresqui.

Però llegir pot ajudar-vos a estar immòbils i a mantenir l'atenció fixada en alguna cosa que no sigui la temperatura del moment. Pareix que no, però això hi fa molt. Ombra, quietud, aigua fresca, consciència tranquil·la o absent, i el capet immers en l'aventura de la vida explorada d'aquesta manera en què només la bona literatura ho pot fer. Arribats a aquest punt, un llibre amb capacitat per menar-vos a la vorera del somriure, per immergir-vos-hi adesiara, com si us posàssiu a l'ombra vorera de mar i pegàssiu un capfico cada estona, és un llibre aconsellable aquests dies de basca tan greixosa.

Per si no en teniu cap a mà, permeteu-me que us n'assenyali un, de l'editorial Minúscula, titulat El papel de mi familia en la revolución mundial. L'autor és el iugoslau Bora Cosic, amb les dues "c" agudament accentuades. Ell va començar a escriure quan Iugoslàvia existia, i, en acabar aquest país el seu pas per la història, es va establir primer a Ístria, Croàcia -havia nascut a Zagreb-, per instal·lar-se finalment a Berlín, que és el destí d'alguns escriptors rellevants de la literatura iugoslava que no trobaren encaix en cap dels països en què els antics iugoslaus han trobat la convivència.

El títol és suficientment expressiu. El protagonista ens conta en un llenguatge tractat amb escarpell el trànsit de la seva família per tres etapes de la vida del seu país, el feixisme, la guerra i el comunisme. Ja de nin, l'autor semblava predestinat a ser escriptor, i el lector ho comprendrà quan el tinent Vaculic (darrera "c" amb accent agut) li diu: "¿Por qué no escribes todo sobre tu familia, ya que tienes una letra tan bonita?". Vaculic és un comunista de molt bona fe. En realitat tothom és de bona fe, però cada personatge habita en aquesta novel·la per mostrar-hi la seva especial manera d'entendre i de desitjar el món. El comandant Abas vol desempedir la via del tramvia i capturar els enemics del poble.

La Mamà assegura: Els nostres únics enemics són les xinxes i ja les vàrem exterminar amb flit. Demanen sang. Encara més?, la Mamà, pensant en la sang vessada a la guerra. El Papà respon: Me n'hi vaig. El Padrí: Atura, encara no demanen alcohol. Les ties proposen: Juguem a un joc de societat i oblidem tot el que passa. La Mamà: Ja s'han donat molts d'exemples en els llibres de les dificultats de la vida, i tanmateix els homes continuen patint sense saber-ne la raó. Les ties: Això és perquè els llibres són més intel·ligents que les persones.

Una Veïnada: Jo abans creia que odiaria els homes, però ara ja no ho crec. I, davant unes maneres de discórrer on no ha deixat cap empremta la nova cultura comunista, el genial tinent Vaculic li diu, al ja adolescent narrador: "Si tot això se'n va a la merda, recorda't que no hauria d'haver estat així", frase immortal que prefigura el desastre i afirma l'home en la seva fe. Una delícia. Alguns adjectius per si n'heu de parlar amb coneguts: càustica, tendra, corrossiva, encisadora, ah, sí, i refrescant.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris