nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Baixant l'Atles

Fer autoestop o dit, demanar aventón, raid, botella o jalar la goma, totes aquestes expressions indiquen una mateixa manera de viatjar. Sé de cada una d'elles i he de dir que n'estic encantat d'haver-les conegudes. Seria ignorant de la meitat de les coses que ara conec d'un bon grapat de països si les carreteres no tinguessin voreres. Encara que la meva relació amb elles és un tant contradictòria.

Des de l'època d'estudiant de batxiller no recordo haver demanat a ningú que em dugués en el seu cotxe. Sóc un autoestopista ocasional i passiu, en el sentit que és a mi a qui li demanen que els doni un raid; dono aventones o jalo la goma posaria el rètol del meu cotxe. No es pensin que els fugaços companys de trajecte siguin els coneguts motxillers que s'aposenten amb el polze estirat al costat de la carretera. Els meus convidats han dut des de gallines a iguanes o, el que es més habitual, capses de cartó repletes d'objectes comprats al mercat de la darrera població que acabàvem de deixar enrere. Són guies perfectes per saber de la zona i de la vida d'aquesta infinita multitud de llocs que no surten a les guies turístiques. Més aviat, si són protagonistes, és a les pàgines que narren els conflictes ètnics o les guerres pel cultiu o les matèries primeres.

Encara que el més normal es que mai hagin aparegut enlloc. Llavors, aquestes carreteres estan plagades de persones que transiten esperant que algun camió les deixi pujar a la caixa de càrrega estibada ja per altres que ha recollit abans. Si el trajecte és suficientment llarg per rompre la desconfiança inicial, pots arribar a obtenir informació valuosa. Aquesta és una forma de vampirització que fins i tot en algunes ocasions pot ésser perseguida. No és convenient parlar amb estrangers, creuen les autoritats d'alguns indrets. Jo no em sento culpable.

Baixant pels pronunciats costers de l'Atles en direcció a Zagora, on teníem reservades habitacions a un hotel, trobàrem un ciutadà que per la vestimenta s'intuïa fàcilment que era berber, ens va fer senyals i vàrem aturar per agafar-lo. Durant el trajecte ens va explicar que allà on anàvem era lluny del desert, encara que la ciutat de Zagora sigui coneguda com la porta del mateix desert i tingui una considerable oferta hotelera; que era millor continuar fins a Mhamid, quasi setanta quilòmetres més lluny. El berber tenia un parent que tenia una haima en ple desert on podíem romandre aquella nit, però abans havíem d'aturar-nos a casa d'un altre parent que era qui ens podia organitzar tota la visita. Ja a casa del parent de l'autoestopista entorn d'unes tasses de te, organitzàrem la nit en ple desert.

El moment crític de la reunió sorgí quan vàrem fer preu i ens indicà que li havíem de pagar a ell per endavant i que l'altre parent ens esperaria a Tagounte, a mitjan camí, per guiar-nos fins al desert. Era qüestió de fiar-se'n o de sortir de mala manera; el preu que havia establert no era molt alt, per tant tampoc podíem perdre massa si no li posàvem preu a la dignitat. Trobàrem el personatge esmentat en el punt indicat. Enrere havíem deixat un animada discussió sobre si el berber al costat de la carretera era part d'una estratègia comercial o si era un fet casual. Havíem assumit que si érem objecte d'una estafa ho assumiríem amb tota esportivitat i no en parlaríem més. Guiats pel nou berber, ens endinsàrem en el desert baix un cel infinitament estrellat. A la nit passàrem les hores observant els milions d'estels que brillaven al firmament, fins i tot es podia seguir la trajectòria d'algun satèl·lit artificial.

Tornava a tenir la sensació perduda de la galàxia, d'ésser un punt minúscul dins l'univers. De nin, el secretari de l'ajuntament del poble que havia estat tècnic en comunicacions a l'armada espanyola a les nits d'estiu em feia sortir al corral de casa i m'ensenyava a distingir els estels. Artur, m'ha quedat per damunt de tot Artur, brillant i pròxima a les constel·lacions més conegudes de l'hemisferi nord. Vaig cercar Artur però vaig ésser incapaç de trobar-lo entre tanta llum. Els nins construeixen mites, queda tot el temps restant per reafirmar o per destruir aquests mites.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per joan, fa mes de 10 anys
I que va passar te va tongar o no?
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris