No poques vegades, en el passat de les nostres illes, era arrossegat fins a les sorres d'una platja un vaixell que havia patit naufragi. El casc solia dur encara part de la càrrega, fossin mercaderies, fossin queviures, i la gent de la ribera es creia aleshores tenir dret a apoderar-se'n, abans que s'ho menjàs la mar. Així i tot, les autoritats ho solien prohibir. Allò, en certa manera, era aprofitar-se d'una desgràcia, però sense fer mal a ningú. Ben al contrari eren, en el segle XVIII, i que Daphne du Maurier situa a l'Anglaterra del segle XVIII, els pirates de terra ferma. Aquells que, simulant els llums d'un far inexistent, conduïen una nau a estavellar-se contra esculls i penya-segats. Un cop destrossat, el navili era saquejat per bàndols de malfactors. Daphne du Maurier dedicà la seva novel·la Jamaica Inn al tema, tot fent denúncia d'aquella casta de crim i robatori. "El que semblava un estel, dalt dels penya-segats, era un llum fals. El pipellejant resplendir era aleshores nefast, i el seu moviment, a empentes de l'oratge, feia burla als navegants... El llum semblava brillar més intensament, estenent el seu relluir per a dominar l'escullera, i ja no era blanc sinó groc... Es podia veure el negre perfil del casc d'un vaixell i els seus obscurs pals, com dits, mentre la bravesa de la mar s'inflava sota la nau, amb gran rugit, i després es retreia. El llum del pal major del navili s'apropava de cada vegada més a l'escullera, com una papallona atreta per la flama d'una espelma. Com atret per un imant, la mar s'allunyà de la vorera i una ona, aixecant-se sobre les altres, es llançà amb bramul de tro sobre el gronxant navili. Mary va veure el negre embalum que havia estat un vaixell rodar a poc a poc sobre el seu costat com una monstruosa tortuga; els pals i les vergues semblaven fils de cotó caiguts i arrugats. Aferrats a la llenegadissa i inclinada superfície de la tortuga, hi havia petits punts negres que lluitaven per a no ser llançats; s'adherien, fortament, com lapes, a les fustes estellades, i quan l'esbufegant i tremolosa massa es xapà, tràgicament, per la meitat, esberlant l'aire, caigueren, un rere l'altre, dins les blanques goles de la mar, com petits punts negres sense vida i sense consistència. Els homes que havien esguardat allò, corrent com bojos per la platja, udolant i cridant, buits de tota ment i de tota humanitat, s'aficaren dins l'aigua fins a la cintura, abandonada tota precaució, i es feren amos de les restes del naufragi que arrossegava la maror... Quan les ones dugueren a la platja el primer cos, misericordiosament mort, s'agruparen al seu entorn i amb mans d'avidesa li arrabassaren tot quant portava i el deixaren nu; llavors, cercant els anells, li destrossaren els dits i l'abandonaren finalment, ajagut d'esquena sobre les escumes..." Com podem veure, la més covarda de les pirateries.
Els pirates de la costa (1936)
COMENTARIS
De momento no hay comentarios.
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).