nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

De memòria

Dijous vaig llegir i rellegir, comentar i pensar, l'article de Llorenç Capellà sobre la Setmana Tràgica. Allò més viu i punyent era el punt de vista de l'autor que, una vegada més, ens obligava a recuperar la mirada de les classes populars i ens oferia una versió de la història de la pobrea conscient. Havia indexat, no feia gaire, un article de Jaume Serra Barceló titulat Repercussions de la Setmana Tràgica a les escoles mallorquines (2008). Amb les ulleres que m'havia regalat Llorenç Capellà vaig llegir atentament Jaume Serra i hi vaig descobrir alguns noms i alguns punts d'un gran interès per resseguir la tragèdia del magisteri i del republicanisme illenc, gens tou per altra banda com es posava de manifest en la cançó de 1919 que un lector incorporà en la versió digital de l'article de Capellà. L'historiador Sastre Barceló, que coneix la documentació de l'administració educativa, aporta alguns noms i indicis de repressió a mestres concrets, i apunta un clima de pànic en un col·lectiu que se sabia en una posició de feblesa, després de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia. Es referia, en aquest article, sobretot a Gabriel Comas Ribas, Tomàs Balaguer Bauzà, Melcior Daviu Matas i, potser també, a Andreu Ferrer Ginard, per intimidar aquells mestres conservadors més indisciplinats i menys dòcils. Trescant trescant, hom s'adona que a Mallorca s'ha de desenterrar una herència pedagògica regeneracionista que derivà, en alguns casos, a opcions polítiques republicanes i socialistes. Rafael Galcerán Aulet, biògraf de Monserrat i Parets, ha fet algunes aportacions ben significatives en aquest sentit, entre les quals una referència a l'aportació pedagògica i política de Melcior Daviu i Matas, a qui identifica clarament amb l'Escola Moderna, a Mallorca, i potser el seu representant amb més definició. Sembla evident que va ser expulsat de l'escola pública d'Esporles a causa de les seves idees i de la seva militància política, i com a conseqüència d'això donà vida a l'escola privada del Centre Republicà de Sóller. La trajectòria de Daviu, molt probablement, seria inimaginable al marge dels succeïts de la Setmana Tràgica, però al mateix temps esdevé una visibilització d'aquell republicanisme i societarisme invisible que combatia al marge dels espais de visibilitat pública. Atès que el marge de mobilitat era limitat, molts d'aquells mestres i ideòlegs populars a la Mallorca de 1909 es dedicaren a sembrar i plantar soques laïcistes tot esperant temps nous en els quals fos permès una collita en condicions. Més que mai, aquests mateixos mestres, cregueren en la divulgació i en la pedagogia com a plataforma per encubar un nou model de societat. No debades Daviu fundà i dirigí, a Sóller, una publicació republicana titulada El Pueblo, una fita més o menys clara en el territori de les idees i un punt d'interès per l'activisme educatiu d'esquerres. Un títol i un protagonista que descriu una part substancial d'allò que eren les inquietuds d'una ciutadania sotmesa a massa servituds.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris