nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

Rialles que no acabaren

Em vaig enamorar de la seva veu molt abans d'haver-la vista. Al llarg d'uns anys, els que jo vaig ser el responsable de l'Enciclopèdia de Mallorca, cada setmana parlava amb Nina Moll per telèfon. Un missatger li entregava les galerades i, al cap d'uns dies, les recollia corregides per a retornar-les al despatx.

Supervisava la correcció i aportava seny a la tasca. Parlàrem de mots i d'expressions però, també, de moltes altres coses. Rèiem; ella, amb la rialla fresca que l'acompanyà fins i tot en el llarg sofriment de la malaltia; jo, amb la gruixada rialla que frega la vulgaritat. Anys després ens coneguérem. Millor dit, ens reconeguérem perquè ja ens havíem conegut, i el descobriment, en el meu cas, només serví per estimar-la més.

Copes i actes culturals serviren per gaudir de la seva presència fràgil i serena, del seu saber estar intel·ligent i divertit. Desaparegué dels ambients frívols quan la malaltia s'acarnissà amb ella però tothom mantengué un respectuós seguiment del seu estat. Hi ha rialles que és millor creure que no s'acabaren. La de na Nina n'és una. I és ben present.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris