cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

Bosses Vuitton per a madò Rita

La batllessa de València ho ha dit ben clar: tots els polítics reben regals. I més en reben com més elevat és el seu nivell institucional; sent les coses així, no ens fem els idiotes, doncs: ‘els membres del Govern reben regals més grans i més cars que un batlle i els seus regidors'.

Com més gran és la cartera, més gran és el que el polític pot posar-hi a dins, és la norma no escrita de la política d'aquest país, així almenys ho afirma aquesta senyorota. Rita Barberà, la citada i escopetada batllessa valenciana, ha fet amb aquest comentari aparentment innocent el diagnòstic més fidel, la radiografia moral més precisa de tota la nostra classe política.

Barberà ens ha volgut mostrar que no hi ha cap mal a rebre regals per part de ningú quan s'exerceix un càrrec públic; forma part de la dinàmica de la feina del gestor dels interessos generals ser afalagat a base d'obsequis de tota mena, des de vestits i corbates fins a rellotges i estilogràfiques; així podem suposar que, com més elevada sigui la responsabilitat del polític, aquest podrà rebre viatges, cases, cotxes o iots.

O feina ben remunerada i poc dificultosa en abandonar el càrrec, i millor si és a l'estranger, lluny d'on s'han fet les martingales; així el nostre Matas, ben mantingut per sucoses almoines empresarials des d'un exili tan sòrdid com daurat... Com que Barberà només és batllessa, tan sols rep bosses de mà des de fa quatre anys, luxoses i cares, sí, perquè tota una senyora valenciana de la seva categoria les necessita de la marca Vuitton.

El polític no sent que la corrupció sigui un delicte, igual que el mafiós no sent que l'assassinat sigui res més que rutina banal. ¿De quina altra manera podria actuar? El polític corrupte és innocent, ens ve a dir Barberà, com l'al·lot que ple d'innocència agafa un empatx de dolços, encara que els robi.

Forma part dels atributs del seu càrrec deixar-se comprar, mimar, obsequiar o homenatjar amb tot tipus de regals, des de les bagatel·les consistorials als sumptuosos tresors dels mandataris més visibles. Sigui com sigui, i encara que Barberà ens vulgui fer veure el contrari, el polític se sent culpable, se n'amaga, ho nega i fa el ploricó, talment l'al·lot a qui s'agafa en falta, amb els dits empastifats de sucre: ¿per què, si no, el PP negaria tots els casos de corrupció fins i tot quan són tan flagrants que tomben d'esquena? Si els regals formen part de la feina, se n'hauria d'establir un registre públic, a l'abast de tots els ciutadans, així sabríem alguna cosa més del perquè de les decisions dels nostres polítics.

Tot aquest assumpte delata un dèficit monstruós de formació política en la nostra classe dirigent. S'ignora el significat d'imperi de la legalitat, probitat, decència, control i cenyiment a les normes. Hi ha un cor de totalitarisme en aquesta manera d'actuar, com si en lloc de viure en un país regit per la llei encara vivíssim en una dictadura, en un govern regit pels interessos personals dels qui comanden, i no amb un poder cenyit i subordinat al bé de la ciutadania.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa mes de 10 anys
En Felipe Gonzalez en va ser el promotor principal de la rapinya, ara tenim la corrupció enquistada i dubto molt que hi hagi cap polític que vulgui, de veritat, acabar amb ella. Les lleis ho permeten, seria tan fàcil refer-les per enfortí el control de la Fiscalia i donar càstigs exemplars als corruptes. Es clar que haurien de començar per la coronilla i anar baixant fins els peus, malgrat fos mostrant la porta a algú que mai ho permetrà si no es a la força. Algú encara s'ho creu lo de que la transició fos modèlica, a part dels beneficiaris?
Valoració:24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris