nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

Xerrameca

Els dies de més calor predomina el cant de les cigales, encara que enguany ha estat una excepció. Les cigales han cantat fort, però s'han sentit altres veus, igualment altisonants. Madame Rosa (una veritable Zumosol) repta el jove Juan Francisco Gosálbez, i en Jaumet de les Rambles, a Felip Ferré. A cercar la veritat a llosques, s'entén. Sols ens falta el quadrilàter de les Cotxeres o de la Protectora per a recuperar uns espais emblemàtics de Palma i un esport que semblava que havia entrat en via morta.

El Partit Popular sempre ha estat un partit combatiu. Però qualsevol militant, fos quin fos el grau de representativitat, tenia ben clar que l'enemic a combatre era una esquerra, força extensa i difusa, que tradicionalment ha anat des d'en Pep dels Mostatxos fins a Gabriel Alomar. Però ara es barallen ells amb ells. Dreta contra dreta. En part, cal dir-ho, perquè el corpus ideològic de l'esquerra actual no difereix gaire del conservador i és cosa sabuda que dos no es barallen si un no vol.

L'esquerra viu un dels moments més dolços en un sistema, el de l'economia liberal, en el qual li correspon trobar-se incòmode, de biaix. Si més no en teoria. Perquè la realitat ho desmenteix. El PSOE s'ha apropat al Pepé fins al punt de compartir un programa de despropòsits comú a Euskadi. Que a Madrid es gatinyen, socialistes i conservadors, per l'afer Gürtel...? Res, focs d'encenalls. A l'hora de salvar la pàtria, més aferrats que les pegellides. Tocant al PSIB, travessa la legislatura sense gaires temporals, i ni Gabito Escarrer ni ASAJA piulen. Les picabaralles i els balls de bastons són a la dreta. Vull dir que s'atonyinen dretes amb dretes.

Fins i tot Herr Fiol, normalment tan capficat en les coses de la llengua que ja ens recorda el mestre Solà, ha pegat una fua a Josema Rodríguez perquè pretén disputar-li el lideratge conservador a Palma. Sembla que Joan Flaquer també vol repartir galetes. I n'hi ha més que no treuen les mans de les butxaques, perquè, vaja, si les treuen, no responen dels seus actes. Em refereixo a Miquel Ramis, a Guillem Estarellas... Tots plegats són com les tecles d'un piano: els toquen i sonen, els toquen i sonen... I ara mateix fan més renou que les cigales. Curiosament, alcen la veu per a desacreditar alts càrrecs de la legislatura anterior que havien estat nomenats per ells mateixos. De manera que estan apedregant les pròpies teulades. L'espectacle és insòlit, fins al punt que ja voldria la pirotècnia valenciana assolir uns graus d'espectacularitat semblants.

S'acabussen, es posen en evidència. En Pepe (així es refereix Madame Rosa a Josep Juan Cardona) acaba d'entrar a la història amb una frase rotunda, de carreter d'un temps. Com el Rei en Jaume (Bé hem dinat!) o com Tarradellas (Ja sóc aquí!), en Pepe s'ha retratat a través de la paraula. Ha bussejat en el llenguatge escatològic per afirmar que "Ferré (argolla del cas CDEIB i nebot d'en Jaumet de les Rambles) escampa merda per salvar el cul". Gol! Han emmudit les cigales. Vejam qui el supera en vulgaritat. I en incoherència. Sobretot en incoherència. Si Ferré no tenia cap valor moral (escampa merda per salvar el cul. Uf! Ecs...!), per què va concedir-li la seva confiança més absoluta?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Cabrer, fa mes de 10 anys
"Mireia guaitant per la finestra" (o titol semblant) una novel·la dolentíssima que Capellà va presentar al Premi Mallorca perquè els seus amics de l'esquerra li regalessin 70.000 euros. Ni així i tot...
Valoració:-7menosmas
Per Mestre Ximbó, fa mes de 10 anys
No tens vergonya, Capellà. Desconeixes el principi bàsic del respecte a les persones. Ton pare era una persona molt més digna que tu, que ataques el PP quan ha estat l'únic partit que va honorar la seva memòria. Ets senzillament repugnant.
Valoració:-9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris