cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Càtering selecte per a cans i moixos

Ara, vostè pot marcar un número de telèfon i encomanar, de la carta que li llegiran, el menú que vol que li sigui servit al seu ca o al seu moix: l'hi duran a casa, el servei serà exquisit i l'animalet serà feliç. Aquest nou servei de càtering -nou aquí- també disposa de pàgina web. Servidor no col·laboraré a donar pistes perquè el lector pugui accedir a aquest servei. És més, si em diguessin que l'empresa ha quebrat, quasi ho celebraria -no ho podria fer perquè se suposa que hi deu haver algú treballant-hi, guanyant-s'hi el salari. Bé, què me'n deis?

És clar que aquestes pústules només surten a la pell de les societats amb gent massa rica -massa rica perquè inexorablement n'hi ha també de massa pobra-, i tendim a felicitar-nos en assolir l'estatus de país ric. No ens podem queixar -seríem uns canalles si ens queixàssim-, però l'economia actual ens ha acostat ferms a guanyar un altre títol, el de país amb rics. Les pústules de l'ostentació obscena de riquesa són pròpies dels rics dels països amb rics. Arriba un moment en què ja has acumulat riquesa en mesura més que suficient per tenir-ho tot per ser considerat ric, però encara et queda per fer la darrera cabotada. Aleshores és quan crides al servei de càtering per a animals de companyia -o d'intimidació.

I això que semblava, ara fa poc, que Occident volia aprendre algunes lliçons de la crisi, que apuntaven de cap a la inhabilitació de determinades maneres de comportar-se els més rics en les nostres societats. Semblava que, enriquits en un sistema que empobria la Humanitat, els rics moderarien els seus excesos, llimarien la tendència a l'ostentació -també la tendència a l'ostentació de "bon gust". Entre tots, provaríem de canviar la vida per evitar que ens torni a passar per damunt. Això es deia molt, i s'aconsellava, i se'n feien discursos polítics, i debats televisius i radiofònics, a més de les columnes en premsa. Tot plegat devia significar que almenys algú hi creia. Algú creia en la possibilitat raonable de construir una societat més justa, més solidària. Sempre hi ha persones de bona fe, fanàtics de l'espècie humana vorejant perillosament el llindar de la beneitura. Aquestes persones varen creure en una societat que, sense necessitat de reestructurar el sistema, un dia s'aixecaria més solidària, en la línia de l'encíclica de Benet XVI. Per què no havíem de ser justos o benèfics en el marc del mateix sistema? Només es tractava de convertir els dolents en bons al·lots, els egoistes en generosos, i així successivament. No hauria de ser tan complicat...

Però els fets tenen el seu propi llenguatge, de contundència irrecusable. I els fets es resumeixen així, passat el primer iu-iu, els rics tenen a la seva disposició un càtering selecte per als seus cans, els seus moixos, els seus lloros. Diuen si ara hi afegiran un servei especial per a servents sense papers.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris