nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

N'hi ha per tant?

Ni tan negre, ni tan porto-riquenya. El món sencer vibrà d'emoció amb l'excel·lència del lema del primer líder afroamericà que escalà socialment fins arribar a la presidència de l'Imperi: Yes, we can. Amb els seus modals de Harvard, l'oratòria a la manera del gran Luther King i el seu fotogènic somriure, Barack Obama aconseguí una eficient "rentada de cara" que solucionà la decadència diplomàtica en què el seu predecessor havia enfonsat el país.

Tot quedava entre la dona (Hillary Clinton) i el negre, i és clar, l'heterosexisme acabà guanyant. Què progressistes! Demostren al món que no tot són blancs, cristians, moralistes i islamòfobs! I funcionà. L'stablisment aconseguí el seu objectiu. Crítiques internacionals apaivagades i continuar amb la mateixa política repressiva i a l'Iraq, l'Afganistan, amb l'embargament a Cuba, el pacte amb Israel i l'ofegament a Gaza, i de passada, impulsen cops d'estat a la veïna l'Amèrica Llatinaa (Hondures?).

Ara bé, de portes endins, també ens donen els ianquis exemples de "modernitat". De la mà d'Obama, una dona entrarà a formar part del Tribunal Suprem. I n'hi ha més: és la primera persona hispana que aconsegueix un càrrec en aquesta elitista institució. La politització de la Justícia als Estats Units és un poc més descarada que a Europa (no gaire, en realitat). Dels nou, la meitat són progressistes i l'altra, conservadors. Bipartidisme a la carta.

Però reflexionem. Si Obama o Sotomayor tinguessin un passat activista, de lluita pels drets d'aquests col·lectius oprimits, si s'haguessin enfrontat a l'estancat sistema classista, masclista, homòfob i imperialista, si haguessin mirat al voltant seu i haguessin denunciat les flagrants violacions de drets humans, si s'haguessin oposat a la pena de mort (pràcticament un esport nacional), a la penalització de l'avortament, a tantes altres lleis absurdament amb el suport dels sectors neocon... Haurien arribat fins on són ara? Evidentment, no. Sí, hi ha una dona al Suprem però, és una dona que ha acceptat les regles del joc, que és allà perquè ha seguit el camí marcat, perquè ha assumit un rol masculinitzat. Com a dones, és una batalla guanyada? Hem d'estar orgulloses? Potser no n'hi hagi per tant...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris