nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

La pandèmia i les seves conseqüències

Segons el DCVB, la pandèmia es aquella malaltia que ataca la major part de la gent o animals d'una contrada o d'un país. Metafòricament, sabem que els països estan afectats per mals que són patrimoni del comú, perquè són una conseqüència del llenyam i només parcialment de la fusteria. Les morts a Madrid i a Mallorca per mor de la pandèmia de la grip A, han tornat a posar de manifest que la malaltia que acorrala un poble i l'epidèmia responen a causes empíriques, generalment invisibles, allò que C.M. Cipolla denominava l'enemic mortal i invisible.

Allò que mata els pobles, en esperit primer i físicament després, és una conseqüència de metzines mortals, generalment invisibles, però vives. No debades, el gran mestre Cipolla, que havia estudiat en profunditat les pestes a l'Europa dels segles XVI i XVII, acabà publicant una novel·la negra titulada Qui va arrancar les reixes a Monte Lupo? (2009) i un assaig sobre l'estupidesa humana titulat Alegro ma non troppo (1988). Les epidèmies i pandèmies de la contemporaneïtat han canviat profundament les tendències del comportament col·lectiu i han servit, generalment, perquè la humanitat prengués consciència de la seva pròpia fragilitatt. Allò més interessant és que aquest tipus de catàstrofes generalment tenen un context i unes causes, generen interrogants d'una profunditat extraordinària i provoquen investigacions que acaben implementant substancialment els coneixements de la medicina.

Ara, en plena crisi, ens adonam novament que revoltes, crisis i epidèmies acostumen a aparèixer en els mateixos ambients i s'atreuen perquè formen part d'una mateixa galàxia invisible. Santiago Riera i Tuèbols, el gran estudiós de la ciència i la tècnica contemporànies, ha retratat aquests elements en alguna de les grans epidèmies del XIX, com ara la pesta groga de 1821. A diferència de llavors, en què els professionals de la medicina debatien sobre les característiques del contagi, ara disposam de protocols internacionals fiables i comptam amb governs que tenen una cura rigorosa i controlen l'itinerari de la malaltia.

Tanmateix, tant és ara com abans, perquè hi ha elements invisibles i misteriosos de la condició humana que no acabam de conèixer en profunditat. La malaltia apareix sovint com un avís, com un toc d'atenció per al còs social, tot tenint el mateix efecte que té sobre l'individu en particular quan està baix de defensas i generalment en una situació de precarietat psicològica.

Aquest tipus de pandèmies acostumen a afectar el gruix de la civilització quan el quadre de la seva bicicleta està avariat i cal canviar-lo íntegrament, perquè no és una qüestió dels recanvis més o menys convencionals. Atenció, doncs, perquè allò que està passat físicament i psíquicament deixa en un segon pla la crisi econòmica i qüestiona profundament la direcció en la qual transita la humanitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris