nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Sols que m'entenguis

La cultura és el somriure que acarona la cançó i se n'alegra tot el poble, qui li pot dir que no? Només algú que vulgui que tenguem trist el cor". Dissabte passat va actuar a Palma el cantant argentí León Gieco, que he de reconéixer que, en principi, no me sonava de res, encara que després, en sentir la seva cançó més universal, Sólo le pido a Dios, vaig situar-lo una miqueta més. El concert, tot i ser ell tot sol damunt l'escenari, amb l'acompanyament d'una guitarra, una harmònica i una pantalla de vídeo, em va semblar magnífic. A moments divertit, a moments emotiu i sempre d'un alt nivell musical. Va ser un acte d'argentinitat intensiva (amb acudits sobre l'ego dels argentins inclosos) i, també, un acte de memòria històrica, de repàs de les calamitats que ha viscut el con sud d'Amèrica a causa dels règims militars dictatorials.

Gieco, a través del llenguatge universal de la música, ens apropà al patiment dels desapareguts i dels seus familiars durant les dictadures a Argentina i Xile. Ara que dic això de "llenguatge universal de la música", em ve a la memòria el cas d'un d'aquells grups de música que tot d'una que començaven a despuntar una mica en el panorama musical en català es passaven al mercat de la música en castellà. De fet, en un sistema competitiu i de lliure mercat, aquesta opció és perfectament legítima, com també ho és la que els seguidors que havien tengut fins aleshores se sentissin decebuts per una decisió tan mercantilista i deixassin de ser fans d'aquest conjunt. Allò que no he considerat tan legítim és que aquests grups recorreguessin a ajuts públics pensats, precisament, per pal·liar les desigualtats d'oportunitats que crea el mercat.

Aquests tipus de grups sempre feien el mateix itinerari: començaven cantant en català, començaven a triomfar, decidien (o qualcú els convencia) fer un disc en castellà, fracassaven estrepitosament, tornaven a cantar en català... El cas és que, habitualment, aquests grups solien fer grans argumentacions "filosòfiques" per intentar bastir de contingut una decisió que era purament i simplement comercial: pretenien arribar a un mercat més gran, vendre més discs i guanyar més pasta. Punt. Un cantant que encara s'arrossega, quan va trobar que havia arribat el moment que el seu grup, aleshores molt estimat pel públic català, passàs a cantar en espanyol, ho va justificar explicant que "la música és un llenguatge universal", sense adonar-se que el mateix argument, si és que se'l creia de veritat, servia per explicar l'aposta contrària, és a dir, la d'intentar la conquesta de nous mercats cantant en català, ja que, al cap i a la fi, la música és un llenguatge universal.

Sens dubte, si creus que la música és un llenguatge universal, pots continuar cantant en la teva llengua, sigui una llengua amb un mercat mitjà com el català o amb un mercat petit com l'euskera, i aspirar a conquerir el cor, o les butxaques de parlants d'altres llengües. En coneixem exemples prou significatius. Diumenge dia 26 de juliol, es fa al pati de la Misericòrdia de Palma la quarta edició del MallorcaMón Festival que, a través del llenguatge universal de la música, pretén conquerir el cor de tots els mallorquins i mallorquines, els que han nascut aquí i els que des de fa pocs anys hi han vengut a viure. Pel MallorcaMón hi han passat Yossou N'Dour, Els Pets, Al Mayurqa, Cheb Khaled, Antònia Font, Música Nostra, Quilapayún i Cap Pela. Dia 26 també serà el torn de Tiu, amb la seva musicogastronomia, i del vetarà Pablo Milanés. Tot un convit de bona música i de convivència.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Quan se t'ofereixen més sous per cantar en sa llengua de s'estat en comptes de sa des teu país, en certa manera se t'estan oferint es sous que per altres vies s'estat roba a sa teua comunitat mitjançant es impostos i sa redistribució d'aquestos, allò que en diuen "solidaritat", cal tenir-ho en compte. És a dir, deixes de cantar en sa llengua des teu país, deixes, per tant, de ser-ne un portaveu, es teu país se'n ressent, se'n debilita per aquest motiu i queda manco capacitat per a respondre davant s'espoli i la resta d'agressions de què és objecte
Valoració:8menosmas
Per Colau, fa mes de 10 anys
Ja ho pots dir, Tomeu. Record que et sentires ben decebut quan els Sopa de Cabra decidiren cantar en castellà... En qualsevol cas, és molt curiós que després d'alabar un cantant en castellà, tot d'una et sentis obligat a treure a rotlo aquesta qüestió, a fi de justidicar el "pecat" comès!
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris