cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

La faula del vi blanc i del vi negre (1886)

"Tingué un regne, una vegada, tants gats/ que es pot dir que ho eren tots plegats./ Per això, per justa llei, es decretà/ que ningú podia de cap vi tastar./ Aplaudí la llei, amb goig,/ el més senyut i el més boig./ Complir-la ja era altra cosa,/ puix que amb tot sentit els feia nosa./ Creieren que es parlava del vi negre,/ i ja res més volgueren sebre./ S'alegraren doncs amb el vi blanc,/ del qual disposaven bon estanc./ El Senat a la llei posà esmena/ per al poble que li donava esquena./ Afegí blanc a la lletra legal/ i, respectant la llei desigual,/ tornà el poble a beure el vi tintat/ dels cellers de la bona ciutat./ Feren segona esmena,/ aquells senadors, la dotzena./ Ningú tasti el vi, escriviren,/ blanc o negre, preveniren./ I el poble per sortir del nou embull/ mesclà blanc i negre dins un trull./ Bona evasió fou tal manera/ que ni blanc ni negre allò era./ Per tercer cop el decret era burlat./ No és això, no senyor! Digué el Senat./ I, si el poble és molt ximple o molt astut,/ amb nova prohibició serà batut./ Aleshores vi amb aigua va mesclar/ qui un suc volia fer més clar./ Restà així aquell Senat badoc,/ cessant per haver fet tan poc".

Hi afegia el poeta romàntic que la llei és una xarxa on troben sempre algun punt de malla trencada. Un punt per on el roí fuig. "Sempre hi ha -explicava- qui amb la seva infàmia i malícia iguala la llei suprema. Si s'ha d'obeir una llei dolenta, dirà que és bona. Si s'ha d'obeir una llei bona, dirà que és dolenta. Fins i tot, s'ha arribat a dir que una llei és com un mur amb mil encletxes". Bon misser és el que les sap trobar. Però el sentit d'aquesta faula del segle XIX ens ha de semblar, per força, vigent, puix que cada dia els tribunals del món ens sorprenen per, en el pitjor dels casos, deixar-nos profundament decebuts. Veim que la justícia és un teorema que no poques vegades té per fórmula els poders econòmics de l'acusat. Els rics paguen els millors advocats, mouen les millors influències, compren generosament tots els testimonis falsos que han de menester... Per tal de no posar un peu a la presó preventiva paguen fiances per crescudes que sien. Els pobres, en canvi, s'han de conformar amb allò que, per les bones, li paga la societat, presumint així que no es troba indefens.

Comenta Campoamor: "A quins subterfugis hom no apel·la per tal d'eludir el compliment de les lleis que imposen certes saludables privacions? De què serveixen les màximes de bon govern quan són trencades abans de dictar-se? Eren altres temps i, tanmateix, les paraules d'aquesta glosa humorística no es desdiuen del que llegim sempre seguit als diaris. Es vol fer veure negre el que és blanc i al contrari. La Humanitat, lluny de transcendir dels seus errors i fer camí nou enmig de tanta tècnica, sembla, en molts aspectes en aquest segle XXI, haver retrocedit de forma alarmant.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris