nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

Jaume Matas com a símptoma

La vida de Jaume Matas té, per a qui la vulgui emprendre, elements valuosos per explicar el llautó i la inconsistència d'un temps i d'un país -els nostres. Pertany a una fornada d'antics joves polítics, les joventuts cañellistes que, en el seu moment, assumiren responsabilitats més a compte de l'esperança de Cañellas en la seva fidelitat que no en una vàlua professional més o menys contrastada. A hores d'ara, no dubta ningú del greu error de Cañellas. Amb aquell estratagema, es va pràcticament saltar una generació de polítics de dreta, alguns dels quals haurien pogut aportar valors dels quals encara no anam sobrats. Va pecar de juvenilisme.

La qüestió de la successió política és tèrbola i sinistra, tan vella com el poder i les ambicions que genera. Seguint una llei escrita amb la primera sang humana, la traïció es va consumar puntualment, fins i tot abans del que una delicadesa elemental hauria suggerit. Matas arribà a tenir un control minuciós, tentacular, dels recursos del poder i de les voluntats humanes. La seva herència és una tragèdia per al país, que se sent tot ell emmetzinat per la corrupció. Si et preguntes ara amb quines bases -al·ludim a formació política, cultural, capacitat de gestió, visió de país cultivada en l'estudi de la seva història i de la seva gent...-, amb quines bases va poder aixecar Jaume Matas la seva particular estructura de poder dins l'estructura del poder polític, la resposta no pot causar si no consternació. Si el governant és qui aporta el retrat robot de la societat de la qual emergeix, haurem d'entendre sense embuts que la nostra societat ha assolit un buit de valors com segurament mai no havia patit.

I, potser encara més nociu, una insubstancialitat que possibilita l'escalada al poder a qui no el manejarà com a eina per millorar les coses, per a proveir la societat dels instruments per al seu desenvolupament. L'evolució posterior de Jaume Matas no ha abandonat la via que tan bons resultats li havia donat mentre governava la seva província. Primer en nòmina en el grup Barceló, a Washington, amb una tasca per a la qual no havia demostrat cap preparació específica, a continuació treballa, a Nova York, per a una multinacional d'assessories vàries que havia rebut substancioses comandes per part del govern illenc en temps del propi Matas. Tampoc en aquesta nova responsabilitat ha demostrat fins ara una capacitació específica. Alhora, una acció opaca del fiscal general Conde Pumpido impedeix o obstaculitza la feina d'uns fiscals que investiguen l'enriquiment per ventura injustificat de l'expresident.

Que es pugui agegantar així la figura d'un funcionari que molts dels seus antics companys qualifiquen de simplement discret -és un eufemisme-, constitueix tot un símptoma de l'anèmia de la nostra societat, perquè, ben mirat, Matas seria un cas fet a posta per no deixar escletxes als dubtes, però en general la mediocritat no és, en el nostre país, un obstacle per arribar a exercir tasques de govern. Partitocràcia, llistes tancades, desencís general...? És clar, tota herba fa feix, però, al capdavall, tot surt d'on surt, res no cau del cel.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Francesc, fa mes de 10 anys
Crec que heu encertat de ple en l'anàlisi feta de Matas, i com sempre ens ho heu comunicat magistralment. Moltes gràcies Guillem.
Valoració:8menosmas
Per i més merda, fa mes de 10 anys
Un femer amb escreix!
Valoració:2menosmas
Per Desmestre, fa mes de 10 anys
Tenc la impressió que la majoria de gent pensa que quan Jaume Matas s'entrevistà amb Conde Pumpido a Madrid hi anà amb la cua entre les cames.
Però, i si no hagués estat així?
Podria haver-li dit o mostrat alguna cosa perquè després de tenir a tota aquesta guarda de personal del seu govern als jutjats a ell no li hagin tocat ni un pel?
Perquè atura desprès de mig any la investigació?
Perquè no l'aturà als tres mesos?
O és que ara la Guardia Civil havia gratat tant que ja estava a punt de desenterrar algun os amb molt de moll?
Valoració:12menosmas
Per Foc i Fum, fa mes de 10 anys
Matas va ser el millor ministre de Medi Ambient qu'ha tingut Espanya. Ni un sol dels consellers d'ara li arriba ni a la sola de les sabates. Respecte a s'investigació si en sis mesos no han trobat res fins a quan continuaran cercarnt ... fins a que s'inventin un "affaire" que a la fi resultarà fals... No vos poreu consolar que els fiscals no hagin trobat res. Segurament si cercau per sa banda d'UM trobareu "carnaza" segura sobretot si vos acostau a la Sra Munar.
Valoració:-12menosmas
Per Cadebou, fa mes de 10 anys
Evidentment, Francesc, necessites un curset accelerat de català. A aquesta gran casa et podran facilitar un bon professor.
Valoració:-5menosmas
Per Francesc Ribas -Marratxí-, fa mes de 10 anys
No iá res a comentá, tot es molt bé descrit.
Simplement plorá per lo que podria habe estat i no a estat, la hunanitat no té soluçio, mentres la soçietet no fagi un gir de 90 graus
No soc gaire optimista al respecte, dons las corrioles las tenen ben fermades, i la majoria ni es donen conte..
Valoració:14menosmas
Per Jaume Estaràs Font i Flaquer, fa mes de 10 anys
No parlis de mediocritat, Frontera: tu ets un escriptor mediocre, un assessor d'art mediocre i una persona mediocre. Qui, per cert, no era gens estugosa a l'hora de gaudir dels doblers que escampava -tudava- el Govern Matas. I, alerta, que tal com van les coses, encara hi podries ser a temps, a passar pel tub.
Valoració:-24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris