algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 24°
25°

El finançament i altres herbes

Els embulls que han provocat tots els polítics sobre la reforma del finançament fa difícil esbrinar què hi ha de realitat rere cada expressió de congratulació, condol, rebuig o resignació que hem sentit aquests últims dies. La famosa mitjana s'ha convertit en una mena de misteri insondable. Els periodistes demanaren a la ministra d'Economia, Elena Salgado, quines comunitats quedaven per sota i no contestà. I cada dia veim que pareix que ningú hi queda, per sota. Catalunya està per sobre, segons ERC. Si algú hi està, per damunt, a qualcú li ha tocat rebre i estar per davall, no? Perquè, si no, no existiria la famosa mitjana, la qual a hores d'ara és el misteri més ben guardat pel Govern de Zapatero. Ja són ganes de perdre el temps, és ver, això de cercar la mitjana més famosa d'Espanya.

Però és que, si tenim un govern que es passa el dia parlant de la mitjana i llavors resulta que no vol dir quina és, doncs... en fi, que seguirem esperant que el senyor Zapatero tengui a bé publicar -o potser no ho fa mai- exactament quina pasta se'n durà cada comunitat i així ens aclarirem. Però, vist com li agrada embullar, a aquest home, anau a saber si algun dia publica una sola dada clara al respecte. De moment el que és segur és que la mitjana per a Balears és tan misteriosa com per a la resta del país. Estam a la mitjana, diu el president Antich, perquè rebrem entre uns 500 milions més a l'any. Però llavors surt el Bloc, a través de Pere Sampol, i li fa els comptes a Antich, dient-li que res que estigui per sota del 575 milions serà estar a la misteriosa mitjana. No és poca la diferència.

Com es veu, si els nostres polítics, nacionals i provincials, no es poden posar d'acord ni amb fer una simple mitjana -nombre més petit sumat al nombre més gran i dividit per dos; de res-, què hem de fer la resta de mortals a l'hora d'enfrontar-nos no ja a la misteriosa mitjana sinó a les complexitats farragoses de la lletra petita de l'acord de finançament. Impossible. Quedem-nos, idò, amb allò que de veres importa. Els doblers. Tendrem cada any prop de 500 milions més, segons el president. És molta pasta, això. 2.000 milions per a una legislatura completa. Qui és el guapo que s'atreveix -si governa- a rebutjar-la? Sí, és ver que seria molt millor disposar d'un sistema de finançament objectiu, amb actualització automàtica d'acord amb paràmetres que no estiguin sota discussió. Això seria un sistema federal.

Però és impossible. Perquè els nacionalistes catalans no el volen. Mai no l'han volgut, com igualment sempre han refusat tot el que faci olor de federalisme polític, i en aquest cas amb el suport entusiasta -potser l'únic en què es posen d'acord els dos nacionalismes- dels nacionalistes bascos. I, per fer honor a la veritat, als dos grans partits nacionals tampoc no els interessa perquè així poden mercadejar suports polítics nacionalistes al Congrés a canvi de doblers de tots els espanyols. Així està muntat el sistema i no canviarà. Una llàstima, però les coses són com són. D'aquí a no gaires anys, possiblement manco dels que ara imaginam, el sistema tornarà a mostrar que el finançament és insuficient per a moltes regions, entre les quals possiblement es trobarà la nostra, però, ja dic, així estan les coses. Però, en fi, tenim més del que teníem, no? Idò a gastar-ho amb coneixement i profit, que és el que de veres importa al comú dels ciutadans, diria jo.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per bon vent!, fa mes de 10 anys
la mitjana Estrella o San Miguel?
Valoració:-2menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
Què fa de temps que no sent parlar un polític amb rigor tècnic o jurídic!
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris