algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 24°
25°

Viatge al Pacífic (1862)

Guillem F. Colom havia decidit viatjar al Perú, a terra de missions, per tal de satisfer la crida interior d'una força vocacional que superava tots els seus temors. I aquell viatge semblaria no haver d'acabar mai. Començava a Sóller, en el seu redol familiar i nadiu, de matinada, amb la diligència que anava de la vall dels Tarongers a Palma, amb aturada a l'hostal i casa de postes de Can Penasso, a Bunyola. Seria mig any de camí, llevat d'aquell petit trajecte per terra, sempre per mars. Del 29 de gener al 27 de juliol de 1862. Després d'una breu espera a Ciutat, prenia passatge en la nau genovesa Joló, que portava una vintena d'emigrants lígurs a la Mar del Plata i havia fet escala en el port de Barcelona.

En faria després a Cadis i a les Canàries. El vaixell, de bandera italiana, de fusta i velam, amb drap de ganivet al pal major i lones quadrades al pal menor, estava proveït d'un buc alt i reforçat que desplaçava dues-centes cinquanta tones. Aparellava també veles d'estai, focs, trinquets i una civadera en el bauprès. Amb tot plegat, el bergantí goleta agafava bona via amb qualsevol vent. Acompanyaven el tal Guillem un fill de pagesos del Pla de Mallorca, Pere Mas, que com ell havia pres plaça de novici franciscà i també, pertanyent al mateix orde, fra Luigi Bieli, frare llec que ostentava el càrrec de comissari de Terra Santa per a recaptació d'almoines i, alhora, promotor de vocacions per als col·legis de Propaganda Fide del Perú.

Però Guillem es trobava dins aquella situació gràcies a un jesuïta que li havia fet de mentor al llarg de dos anys, el pare Nicolau Ferrer, el qual havia passat moltes hores ensenyant llatí i humanitats al seu deixeble, ben conscient que això li facilitaria el noviciat. Mentrestant, el Joló navegava sense entrebancs, amb la seva colla de mariners en tensió, ensumant el temps a totes hores, mesurant la força de l'aire, calculant els signes de la bona o mala sort. Contaven històries en veu baixa de tots els malsons que hi ha sota l'aigua. Els boscs immensos d'algues boges, els deserts d'intricats rocams que s'amaguen davall d'enganyosos llacs de rosada blanca a l'hora del crepuscle, l'ombriva blavor de determinades ones que fan perdre la raó als homes de cervell fluix.

I en el seu parlar de barrejat argot mariner, evoquen els amics i companys que un mal dia varen desaparèixer, en tempesta o serenitat, dins l'abisme oceànic. Però Guillem, fill de patró, que havia estat propietari d'un llaüt viatger, res de tot allò li semblava estrany. Fins i tot gaudia de qualsevol moment d'acció i així, a punta de llapis, reproduïa en el seu quadern de dibuix uns homes temperant un cap de corda, uns altres drissant una verga, alguns més enfilats a l'arboradura... i també el monòton paisatge, la perspectiva i la naturalesa dels núvols, que formaven una mena de ramats d'ovelles o es desfeien en filaments de cotó... I així es navegava, un dia i l'altre, sense tenir esment del pas de les hores...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris