nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

El Mirall

Pertot arreu la premsa té un paper informatiu i un altre de creació d'opinió. Llegim els diaris i les revistes per assabentar-nos del que succeeix, i també per veure què en pensen els articulistes a fi que ens facin un poc de llum per a la creació de la nostra pròpia opinió. Aquí, emperò, la premsa també ha tengut un valor identitari, resistencial, fins i tot en alguns moments. Tot just el canvi de règim, quan desaparegué el poder franquista i s'encetà la singladura democràtica, molts de grups que no havien pogut manifestar les seves idees sota el domini del dictador, varen veure en la premsa un camí per fer-ho. Foren els anys de la fundació d'una gran multitud de revistes i diaris, molts d'ells escrits amb esforços personals de col·laboradors que no cobraven res per la seva feina i d'editors que hi arribaven a posar doblers de la seva butxaca.

Va ser el moment de l'explosió de la premsa forana, escrita majoritàriament en català, després de molts d'anys farcits de traves de tot tipus perquè la nostra llengua fos normal als mitjans de comunicació. Les revistes locals jugaren un paper fonamental en l'alfabetització en català de tota una generació que havia vist com el sistema educatiu no els formava en la seva pròpia llengua, ans, altrament, la reprimia tant com podia. En pocs anys es va bastir un coixí de lectors que permetia anar un poc més enllà i començar a pensar en publicacions de més abast, primer amb revistes i, més endavant, fins i tot amb el diari que ara teniu dins les mans. Una d'aquestes publicacions va ser El Mirall. Impulsat per l'Obra Cultural Balear, va omplir el buit existent dins el camp de les revistes en llengua catalana fetes a Mallorca, però d'àmbit no estrictament local.

El Mirall va començar com una revista centrada en el tema cultural, però, a poc a poc, va anar eixamplant el seu espai d'interès fins a arribar al que és avui en dia: una publicació periòdica que no es tanca a cap tema, però que els analitza tots dels del punt de vista autòcton. Aquesta diria jo que n'és la seva caraterística fonamental. Tant és que parli de la crisi econòmica com del canvi climàtic. Allò que vertaderament el fa únic és que aquests temes, per molt globals que siguin, són tractats amb ulls mallorquins, contràriament a mols altres mitjans, fets pensats i garbellats amb ulls aliens, de vegades, fins i tot, quan tracten temes locals. El problema d'El Mirall és que no és prou conegut dins el seu àmbit d'expansió natural. Molts de lectors potencials d'aquesta publicació no la coneixen i, per tant, no la llegeixen.

Sembla que els gestors d'El Mirall volen posar fil a l'agulla per tractar de superar aquest entrebanc. I la primera passa ha consistit a fer-hi una bona rentada de cara. Aquesta setmana, dijous, a les vuit del capvespre, al Casal Alcover, es presentarà el nou disseny de la revista, que incorpora un petit augment de mida, un poc de color i alguna secció nova. Tot pensat per atreure l'interès dels lectors potencials amb una maquetació més moderna i atractiva. Aquest fet, juntament amb la incorporació d'una nova cap de redacció fa un parell de mesos i la renovació de la junta directiva l'any passat, fa preveure un nou aire que, de ben segur, no deixarà ningú indiferent.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris