nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Unes lletres periodístiques al bisbe Salvador

La comunitat de creients de Menorca -però també les autoritats capdavanteres de les institucions civils de l'autonomia balear i de l'illa, de punta a punta- s'han fet presents a la presa de possessió del bisbe Salvador Giménez Valls. La cerimònia i la litúrgia corresponents han tingut lloc aquest dissabte que havem passat. La catedral era curulla de cants, de rostres cofois, de resos agraïts, de comunió, mitres i encens -i de calda canicular, una calda de gelatina. Amb la lectura de les Lletres Apostòliques, el bisbe Salvador hi ha quedat proclamat i possessionat de la càtedra com el nostre dissetè prelat de l'Església particular d'ençà de la restauració de la diòcesi minoricensis el 1795, per la butlla Innefabilis Dei signada pel papa Pius VI un 23 de juliol, ara fa dos-cents catorze anys.

Després de dos segles i busques des que es manté una diòcesi pròpia per a Menorca, la galeria nominal de bisbes, en efecte, no sembla pas extensa, cosa, potser, que ens avisa de l'exclusivitat d'arribar-hi. I açò no obstant, aquesta superficialitat numèrica no té pas gens d'importància. El que compta és l'episcopat que hom vulgui -i pugui- escometre'n, a més de les línies de treball pastoral i diocesà que hagin de definir les empremtes del nou bisbe. Mons. Salvador Giménez és de Muro d'Alcoi, a mig camí de les capitals de València i d'Alacant. La seva mediterraneïtat, remarcada en la famosa festa de moros i cristians del seu poble natal, es retocarà a partir d'ara en la mediterraneïtat de vorera salina de Menorca i en l'esclat fabulós de les festes de Sant Joan de Ciutadella, on rau la capital diocesana de l'illa. Els menorquins en sabem ja certes coses, sobre el bisbe que acaba de fer l'entrada.

No debades va arribar a l'illa el setembre passat com a administrador apostòlic, tot suplint la vacant que hi havia deixat el juliol el seu antecessor, el bisbe Joan Piris, avui titular de la càtedra de Lleida. Diverses circumstàncies personals i d'altres de professionals, m'han portat a relacionar-me amb el bisbe Salvador, i en general amb la cúria diocesana menorquina. A banda la dimensió pastoral excel·lida que en ell ja despunta com llum d'alba, i a banda el seu perfil d'home consagrat, us diré que és afable i coral en la paraula, d'ulls espurnejants humildíssims, petits; de to de veu assossegat -diria que dòcil-; més aviat espigat com els joncs, de cap a peus; de cabells grisos sedosos com la plata pura; i algú, en definitiva, que de seguida se us obre amb tendresa, avesat a escoltar, de mà franca, amb el palmell per amunt, que res no amaga. Si aquesta, idò, no és la descripció canònica d'un exacte pastor -en el sentit evangèlic-, poc se n'hi manca.

No pretendré jo ara vantar-me de dominar la psicologia humana, però crec que la mansuetud i l'harmonia cordial -vull dir de cor- poden ser algunes de les notes predominants del seu estil personal a l'hora de projectar-se com a cap de l'Església de Menorca. I tanmateix, ja em perdonareu la gosadia de semblant parer, perquè us he de reconèixer que no som ningú -absolutament ningú- dins la comunitat catòlica de l'illa. Estic ben d'acord amb els qui poden haver arribat a la conclusió que les meves insignificants col·laboracions -fetes d'ací i d'allà- no deixen rastre perceptible, i que, més aviat, tenen una volatilitat assegurada i incontrovertible. Però precisament per la meva insignificança real, no hi farà res que ara m'hi hagi referit.

Com ho faria un qualsevol amfitrió -i el meu ofici d'home del protocol institucional públic així m'ho ensenya-, don la benvinguda a Menorca al bisbe Salvador. L'hospitalitat primera ja li ha estat demostrada per les principals autoritats illenques. Ara ens cal que també el fem entrar dins del cor de cadascú, fins al pregon, perquè ell ens ha arribat amb els palmells per amunt, com deia, senyal de bondat, de netedat, de servei.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni d'Artrutx, fa mes de 10 anys
Molts de beatos hi ha per Menorca, ahir era vergonyos veure les capseleres dels dos diaris de l'Illa, per çert, ambdos en castellá: a tota plana el fet de que el bisbe havia pres possesió del seu carrec, ara falta veure còm canta aquest homonet, ben segur que ho fará al sòn de Rouco Varela, faltaria més.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris