nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

El capitalisme exacerbat

El papa Benet XVI ha emès l'encíclica Caritas in veritate, en la qual projecta la doctrina social de l'Església catòlica en uns moments en què la Humanitat és colpejada per una crisi que, com deia Leopoldo Abadía, s'acabarà "quan Déu ho vulgui". El pensament papal recollit en aquesta encíclica es desplega al llarg de 140 pàgines, que servidor no he llegit, però allò que crida l'atenció és el ressò, tan escàs, que ha tengut per part dels mitjans de comunicació i és de suposar que, també, per part de la ciutadania. Sembla que desperta més interès l'anàlisi de la recepció de l'encíclica que no la pròpia encíclica. I d'aquesta primera anàlisi hom dedueix, en general, que la influència del papa, almenys en la parcel·la dels afers econòmics i socials, ha disminuït fins a quasi l'anecdòtic. Ha disminuït, també i sobretot, entre els mateixos catòlics. De tota manera, els diversos resums que han arribat a l'opinió pública no criden l'atenció per les aportacions de gran calat -en el sentit de la seva originalitat- del pensament cristià sobre la situació actual.

És difícil destriar-hi res que no s'hagi dit abans, i a les mateixes conclusions han arribat molts d'analistes sense partir de principis cristians. L'especificitat, allò que encunya el caràcter cristià -i/o ratzingerià- de l'encíclica és la relació causa/efecte que estableix entre l'ateisme i el caos en què vivim, ja que la manca de valors cristians és, al seu judici, el principal obstacle per al desenvolupament. Tot excloent Déu, l'humanisme esdevé inhumà, assegura Ratzinger. El menyspreu vers l'humanisme agnòstic o ateu s'explicita, així, segons la tradició més arterosa i excloent de l'Església. De l'humanisme cristià inhumà no sé si en diu res. Alguns experts en doctrina social cristiana reconeixen també que, tot i sent Ratzinger un home de saviesa universal -perdó per la redundància-, la Caritas in veritate no du incorporats els instruments per contribuir a la implantació social dels principis que defensa. D'altra banda, aquests principis s'abeuren en la bona voluntat i en la creença en les bondats intrínseques del sistema.

No es qüestiona el capitalisme, sinó el capitalisme "exacerbat", sense preguntar-se si la pròpia naturalesa del capitalisme du incorporada la propensió a exacerbar-se. No hi ha res en contra del sistema financer, sinó del seu "mal ús". Etcètera. Res de sorprenent, tractant-se del personatge que va liquidar sense contemplacions ni caritat els moviments coneguts genèricament com teologia de l'alliberació. Però res d'això no resta valors a l'encíclica, que en té, i molts. Ja aniria bé que tots els cristians repartits pel món els assumissin i incorporassin al seu pensament i a les seves pràctiques: començant pels cristians del Vaticà, que tal vegada es podrien veure involucrats en una crítica papal ben encertada, que "els pobres serveixin per a mantenir viva la vida dispendiosa dels aparells burocràtics (dels organismes internacionals)". A partir d'ara, veurem un canvi substancial en les jerarquies catòliques? Adequaran els seus actes i els seus gestos a la doctrina de l'encíclica Caritas in veritate? Marcaran abastament les distàncies amb els responsables de la crisi i s'acostaran pastoralment a les víctimes del capitalisme exacerbat? S'haurà d'anar veient.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris