cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

De quin lideratge parlam?

Des de 1891, amb Rerum Novarum, del papa Lleó XIII, fins a la publicació, aquest 2009, de Caritas in Veritate de Benet XVI, l'Església catòlica s'ha significat per la proposta d'un corpus doctrinal i argumental de contingut social, conegut com a Doctrina Social de l'Església. La cadena de publicacions ha tingut diversos fils conductors segons la línia social i la lectura de conjuntura de cadascun dels responsables de l'Església catòlica. Pius XI continuà la tradició de Lleó XIII amb Quadragesino Anno, però amb una visió més acomodada i més servil en relació als paradigmes corporativistes dels vint i trenta del nou-cents. Aquesta mateixa línia conclogué amb la publicació de Centessimus Annus (1991), obra de Joan Pau II. Dit d'una forma més planera, Woytila s'havia desmarcat, en part, de la línia social de Joan XXIII i Pau VI, emmarcada en el context de l'Europa dels seixanta, i de qui no se'n considerava sucessor sinó corrector. Ens referim a les encícliques Pacem in Terris (1963), del Papa Joan i de Populorum Progressio (1967), del Papa Montini, que havien reforçat el model del cristianisme progressista dels seixanta i setanta.

Ara tot apunta que, amb aquesta nova encíclia social, Ratzinger pretenia commemorar el trentè aniversari de la gran encíclica de Pau VI i posar al dia la doctrina social seguint el fil de Montini i Woytila, alhora, la qual cosa encara es fa més difícil d'interpretar. L'encíclica havia de ser publicada el 2007, per causes desconegudes es posposà inicialment per al 2008 i encara en aquella conjuntura, marcada per la crisi internacional, la seva publicació va ser endarrerida novament. Com a conseqüència de la recessió mundial, el text ha estat reelaborat durant els darrers mesos i se n'anuncià la publicació el passat 29 de juny, festivitat de Sant Pere. Han passat encara algunes setmanes fins a conèixer definitivament el text, que finalment, ahir, es va fer públic. Pocs dies abans d'entrevistar-se amb Benet XVI, Obama ha manifestat que el Papa és un líder i un referent moral i doctrinal.

Potser sí, des del punt de vista mediàtic i per ventura també des del vessant diplomàtic, però malauradament hom percep que ha deixat de ser-ho des del punt de vista de l'escàs interès i el nul debat que suscita el seu pensament entre pensadors no catòlics i entre els creadors d'opinió catòlics no practicants. Setmanes abans que Lleó XIII publiqués Renum Novarum, la totalitat de mitjans de comunicació escrits de les Illes Balears, de tots els signes ideològics, manifestaren la seva satisfacció davant el compromís que prenia l'Església catòlica en relació a la denominada "qüestió social". Rerum Novarum esdevingué un signe que transcendí el consum intern de l'Església. Ara, cent devuit anys després, la doctrina social a penes no interessa fora dels murs eclesiàstics i queda reduïda, almenys des del punt de vista mediàtic, a una qüestió de consum intern, de caràcter teològic i moral. Dubt que Obama, amb la seva passió i persuasió, aconsegueixi sembrar alguna llavor d'esperança entre els catòlics, en substitució, sobretot, de la manca de lideratge de l'Església. Tot i el clima gris, de desmobilització i de desafecció a la doctrina, benvinguda aquesta encíclica i pensem que emana de l'esperit sincer de bona voluntat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris