nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

La lliçó de Joan Solà

El juliol va començar lluminós. El Parlament de Catalunya va cometre la insensatesa de cedir la tribuna al professor Joan Solà i els senyors diputats hagueren d'escoltar una lliçó magistral, presidida per la intel·ligència, l'ètica i la voluntat insubornable de mantenir-se fidel per sempre més al servei d'aquest poble, etcètera, etcètera (amb permís del tàndem Espriu/Raimon). Va ésser l'1 de juliol. De manera que l'estiu no podia començar amb una claror més esclatant. Imagino que les senyories quedaren aclaparades, acostumades, com estan, a la pedanteria de pollastrell de Tito Rivera (únicament és un de tants) o a la cautela pragmàtica del senyor Tresserras. El traspàs de Baltasar Porcel, esdevingut el mateix dia, va ésser el toc de campana que salva de passar un mal tràngol el boxejador sonat. La mort (si afecta una persona coneguda) suscita força interès, i és evident que Porcel va relegar Solà.

Les senyories, aleshores, respiraren alleugerides, perquè una notícia arracona l'altra i no tingueren necessitat de definir-se sobre l'allau de paraules de pes que acabaven de sentir. Era, certament, un compromís ben empipador. Perquè la paraula, quan és intel·ligent, és sempre revolucionària, inquietant. I heus ací que un home gran, calb i escardalenc, que mai no ha fet ús de pistola ni (potser) de màquina de flit, no té empatx de sacsejar i clivellar, amb la paraula, tres dècades de cofoisme democràtic. Ho va dir, ell: "Fa trenta anys que diuen, que ens diuen, que aquí no hi ha conflictes lingüístics, que nosaltres, som un exemple de convivència. I fa trenta anys que sabem que això és un altre sarcasme, que només serveix per a fer callar la meitat del país, que ha heretat i vol conservar la llengua del país". La cita és llarga, però s'ho paga. Cal dir que Solà no va ésser a Frankfurt...? No hi ha dubte que els seus punts de vista no tenen res a veure amb els del catalanisme oficial que va viatjar al cor d'Europa per esbombar que Catalunya és Fraggle Rock i que els catalans, en conseqüència, som feliços del tot.

Insisteixo, res a veure Frankfurt amb el discurs de Solà. "Fa trenta anys (diu) que esmercem energies reclamant el català a Europa, perquè no podem reclamar-lo on caldria, al Congrés dels Diputats; i perquè ens hem fatigat reclamant-lo als carrers de Barcelona, de Palma de Mallorca, de València, de Perpinyà, d'Alacant, de l'Alguer o de Fraga". Precisament TV3 no arriba al País Valencià i deixarà de veure's a les Illes Balears. I les Corts d'Aragó consideren que el català, que és la llengua pròpia d'uns dos-cents municipis de la comunitat aragonesa, ha d'ésser d'aprenentatge voluntari a les escoles. I a Aragó governen els socialistes. Però, tant se val! Amb un grau d'implicació diferent a cada comunitat, els dos grans partits estatals comparteixen una idea global de l'Estat que passa per arraconar o eliminar -a més llarg o curt termini-les llengües que són cooficials en els seus territoris respectius. Tot serveix per a aconseguir l'objectiu: la repressió, el foment dels sentiments d'inferioritat, la proposta d'ensenyament trilingüe. Retorno a Solà:

"La mala salut filològica del català és també fàcil de percebre. Em refereixo a la degradació alarmant de totes les seves estructures, fonètiques, sintàctiques, fraseològiques, lèxiques; al fet que sigui una llengua de per riure (o de per riure-se'n!), una llengua que sí però no; una llengua de segona o tercera, vaja; una llengua subordinada". Sabien, lectors, que IB3 ha prescindit dels correctors lingüístics per tal de reduir pressupost...? Doncs sí. Calladament, se suposa, calladament... Tant de bo les paraules de Joan Solà escampin la boira que no ens deixa veure més enllà. Però ho dubto. Circumstàncies especials feren que l'1 de juliol no gaudissin del ressò que els pertocava. I ara mateix no veig qui pugui tenir voluntat de recuperar-les. Des de les institucions polítiques o culturals, s'entén. Solà és Zola. Je acusse! I la veritat no sempre és plaent, de sentir. Fa massa renou, mestre Solà. Mou massa cadires.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni d'Artrutx, fa mes de 10 anys
Aquets dies de proves de la transició a la TDT a Ciutadella de Menorca, moltes hores hem pogut veure i sense interferencies:
Barcelona TV
TV. l'Hospitalet
TV. Badalona
TV. del Besós
TV. Castelló
O sigui que la técnica fa que sigui posible veure tots els canals catalans, nomes els politics fan que això no sigui realitat.
Valoració:9menosmas
Per joan, fa mes de 10 anys
I si en Solà vingués i veiés com s'ha fet la transició a la TDT a Eivissa i a Menorca... Tenc contactes amb les dues illes: TV3 internacional (no ens enganyen amb el canvi de nom), la que més pèrdues de senyal té.

A més, i tothom ja avisava, programació de farciment i multirepetida a hores punta (ara li diuen "només producció pròpia") S'han acabat les sèries, les pel·lícules i l'esport en català, que era el que el gruix del públic es mira normalment en aquest canal (i en qualsevol altre).

Pensant que som imbècils, no dieun res del C-33 ni dels altres que tothom demana i ens posen en 3/24 (un bon canal informatiu però no estarem tot el dia mirant notícies...).

Supòs que apareixeu ben cofois davant dels vostres, que us donen toquets per l'esquena de suport, pensau que ja heu complit: ja hi ha dos botonets de TDT que vénen de Catalunya.

Gràcies, polítics panxacontents, ens ho estau fent avorrir tot ,
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris