nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

La reina Violant a Mallorca (1395)

"Qui et podria parlar, essent narrador suficient, de les virtuts de la reina Dona Violant, muller de mon senyor, que aquí és? No me'n consider capaç, però en parlaré breument, per manca de temps, tant com pugui. Natura femenina és naturalment a avarícia inclinada, i aquesta, contra natura, ha estat la més liberal que he llegit o sentit a dir. Busa Canesa, Quint Fabi Màxim i Gílies, que al meu parer foren superlativament liberals, foren avariciosos comparant-los amb ella. La seva casa és estada sempre i és encara temple de la liberalitat i molt més ocupada a donar que a rebre. En subtilesa singular, en entendre, en comprendre i en gosar emprendre grans fets, no crec que persona vivent li porti avantatge; i jo ho dec saber entre els altres, ja que amb el meu flac poder l'he servida llargament. Si d'ara endavant sentissis parlar d'amor conjugal i d'aquesta no te fóra feta singular menció, no tenguis per bon historiador ni disert aquell que d'això parli, perquè has de saber que poques en nombre són iguals a ella".

Són paraules del poeta Bernat Metge, que aquí fa elogis de la reina Violant de Bar, esposa de Joan I. Ens referim a Joan el Caçador, que també fou anomenat "Aimador de la Gentilesa" (Perpinyà, 1350 -Foixà, 1396), que governà del 1387 al 1396. Fill i successor de Pere el Cerimoniós, es va mantenir fidel al Papa d'Avinyó i afavorí l'apropament de França i Castella. Per altra banda, protegí les arts i les lletres. El mes de juliol del 1395, arribava al port de Sóller aquest monarca acompanyat de la seva germana, la reina i una filla, a més del seguici de cavallers i dames. L'expedició es composava de quatre galeres i tots fugien de la pesta que s'havia declarat en el continent. De Sóller es dirigiren a Ciutat i, tant pel camí com a la seva entrada solemne a la capital, tot foren grans homenatges, festes i saraus. Però tot allò causà alhora grans molèsties als ciutadans mallorquins que hagueren d'allotjar exigents personatges de la cort. Protestaren els majordoms de diferents gremis, però poca cosa aconseguiren. Foren empresonats. I també anaren a parar als calabossos aquells notaris que havien autoritzat la protesta.

Per a més angoixa dels naturals, els oficials del Rei obligaven a fer sempre seguit donatius per a les necessitats d'aquella cort. Residiren per espai de quatre mesos Joan I amb els seus nobles en el castell de Bellver, sempre enmig de festes i celebracions. El novembre i sense acomiadar-se dels dignataris locals i del poble de Mallorca, el famós "aimador" es reembarcà amb la seva gent a Portopí i marxà de retorn a la Península amb tot el bon vent que els illencs li hagueren pogut desitjar. Segur que molts feren un profund alè en veure que havia posat mar pel mig. I tanmateix, el maig de l'any següent els mallorquins, mitjançant solemnes funerals, ploraven la mort del monarca, aquesta a causa d'una caiguda de cavall en el decurs d'una cacera.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris