nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

Ara diuen que sí, que són compatibles

Els organitzadors de "L'any Darwin a les Illes Balears" varen fer possible, fa dues o tres setmanes, que els interessats en el tema de l'evolució gaudíssim d'un autèntic luxe. Fou el de poder veure, escoltar i fins i tot dialogar amb el professor Francisco José Ayala. Francisco J. Ayala és un antic dominic -no convé oblidar la dada- que ha fet una importantíssima carrera científica als Estats Units.

Catedràtic a Irvine, membre del Comitè Assesor de Clinton, presideix actualment l'Associació Americana per a l'Avançament de la Ciència, una de les grans institucions científiques del país que ha sabut organitzar millor la pràctica científica. Ayala és, a més, un important vinicultor. Dirigeix la seva empresa -diu- mitjançat el mòbil de set a set i mitja del matí. La intervenció d'Ayala a Palma va estar dividida en tres parts. La primera, dedicada a exposar el fet que la ciència del segle XX i principis del XXI ha confirmat una i altra vegada les tesis del darwinisme. La segona, a ridiculitzar la tesi del disseny intel·ligent. Segons Ayala, i tenint en compte que el vint per cent dels embarassos acaben amb un avortament espontani, si fos veritat la tesi del disseny intel·ligent, s'hauria de concloure que Déu és el major avortista de tota la història. La tercera part fou destinada a argumentar que actualment ell no veia cap dificultat a ser religiós -creure en Déu- i ser darwinista al mateix mateix. La fe i la ciència són -explicà- com dues finestres a través de les quals hom pot contemplar el món. Són finestres alternatives, però no oposades.

Quan sentia aquestes darreres paraules, vaig pensar en el meu ja definitivament absent, ai!, amic Humberto Garcia Piedra, un cubà, agent de la CIA i bígam -cada dia a les quatre de la matinada s'havia de canviar de llit, de dona i de casa-, que un dia i de manera premonitòria em digué que era possible que al Estats Units hi hagués presidents de la nació protestants, catòlics, negres i fins i tot xinesos, el que no hi haurà mai -afegia- és un president agnòstic o ateu. I és que també és molt poc probable que hi hagi càrrecs de relleu social i científic que puguin manifestar de manera oberta que el pensament científic i religiós s'oposen. No és -ja ho he dit- aquesta la posició d'Ayala. Ell viu feliç perquè la seva tesi de la compatibilitat del pensament religiós i científic sobre l'origen de món elimina qualsevol obstacle a l'ambició -ben legítima per altra part- de ser savi, ric i famós. Els científics actuals acostumen a ser pragmàtics. El d'Ayala pot ser un exemple paradigmàtic de la vella i fructífera idea marxista que fins i tot el pensament científic està condicionat o determinat pel context polític, social i econòmic.

Quan vaig sentir els arguments d'Ayala, vaig quedar un poc astorat i pensatiu i, amb una mica d'ironia, vaig lamentar interiorment que l'Església s'hagués adonat tan tard que la creació de les espècies segons la revelació i segons Darwin i els darwinistes eren dues visions compatibles. Dic tan tard perquè des que el darwinisme fou anunciat no foren pocs els casos en què l'Església va considerar absolutament incompatibles la creença que l'home tenia avantpassats comuns amb els animals amb l'existència d'un Déu creador d'espècies fixes. I va condemnar sense gaire pietat els evolucionistes. Sense sortir de les nostres terres, s'ha de recordar que el fundador del Laboratori Oceanogràfic de Portopí, el senyor De Buén, fou excomunicat i apartat de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona per ser darwinista. Llavors, quan tenien el poder, pensaven que no era compatible, sinó una heterodòxia execrable. Ara que el darwinisme ha mostrat la seva enorme força explicativa, que s'ha convertit en un dels paradigmes més establerts de la biologia, diuen -mirau!- que ambdues versions no són contradictòries, sinó compatibles i/o alternatives. Que ho són, d'espavilats, els conservadors!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sa Paparra., fa mes de 10 anys
Quan jo anava a l'Institut "Ramon Llull", allà pels anys 50s., ja ens explicaven que el Darwinisme i la Religió eren compatibles.
Haviem de creure que quan aquell esser descendent del mateix tronc que els simis, amb trets humans i ja incorporat ("l'home de fang" bíblic, metafòricament), reb "l'alé diví" i amb ell l'ànima inmortal.
I això ja ens ho explicaven abans del 1960.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris