cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

L'Europa integrista i euroescèptica

Enmig del desinterès general vers el Parlament Europeu (tan persistent que ni tan sols s'ha alterat per les eleccions) i del goig dels eurodiputats (que només temerien que es posassin els seus sous en relació a l'interès que desperten), s'hi ha presentat aquesta setmana el nou grup euroescèptic. Els ha costat fixar el nom definitiu, perquè els nacionalistes padans de la Lliga italiana exigien que hi aparegués el mot "pobles", i els euroescèptics britànics volien que hi fos "independència" o "llibertat").

Al final, han optat per Europa de la Llibertat i la Democràcia, nom sota el qual s'aplegaran el Partit del Poble Danès, els Finlandesos autèntics (n'hi ha de falsos?), els de Libertas - Mouvement pour la France, el Partit Ortodox Laic grec (LAOS), la Lliga Nord italiana, el Partit Reformista holandès, el Partit Nacional Eslovac i l'anglès Partit per la Independència del Regne Unit (independència d'Europa, ni més ni menys!). A aquest pertany un dels colíders de la formació, Nigel Farage, que ha anunciat que el nou grup batallarà contra el Tractat de Lisboa en el segon referèndum irlandès, contra "Barroso i els seus amiguets, que no entenen la paraula no", i per desmuntar l'entramat legislatiu (opressiu i adjectius semblants) amb el qual el Parlament vol desplegar una política intervencionista i esquerranosa que va contra les tendències naturals i històriques a favor de la llibertat dels europeus.

Malgrat que les seves iniciatives no seran significatives, perquè els euroescèptics són una minoria dins la majoria conservadora del nou europarlament, tenir un grup declaradament euroescèptic dins l'Eurocambra és una situació a la qual ens hem d'acostumar (salvant les distàncies, són comparables a l'existència d'un nombrós grup independentista -que desconfia de l'estat central i hi lluita obertament- dins un parlament com el de Madrid). I obliguen a redefinir el llenguatge que s'hi empra.

Per als euroescèptics ultres, per exemple, "llibertat" vol dir que les institucions europees es limitin a ornamentar la legislació dels estats, i al mateix temps que les legislacions estatals siguin força intervencionistes a favor dels poders econòmics tradicionals i de la moral dels partits de dreta, tot adobat amb una amenaça secessionista (que mai no es durà fins al final) contra els respectius estats. I tot i que públicament rebutgen l'intervencionisme, el motor de les iniciatives ultraeuropees s'alimenta de la negativa a estendre les conquestes progressistes dels darrers decennis, com l'avortament o els matrimonis homosexuals.

Una mostra: als promotors d'aquest eurogrup, que debutarà el 14 de juliol en l'obertura de l'Europarlament, el PP espanyol els sembla excessivament permissiu (tot i que accepten afirmacions com aquella d'Aznar en el sentit que la revolució francesa "havia estat un gran error"). Com a mínim, obligaran la resta dels europarlamentaris a estar vigilants: si els euroescèptics creixen, podrien acabar amb el Parlament Europeu!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris