lluvia ligera
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

Porcel, amic dels meus amics

Imagín que aquests dies es caracteritzaran per una cascada d'opinions i valoracions sobre la figura de Baltasar Porcel provinents, sobretot, de la constel·lació cultural catalana. El personatge i la seva obra ho mereixen, al punt que es tracta, indiscutiblement, de l'intel·lectual i escriptor actual, nascut a Mallorca, amb el major ascendent i la major ona expansiva en l'univers cultural actual. Vaig conèixer Porcel ocasionalment.

Mantinguérem col·laboracions puntuals d'un gran interès i tinguérem oportunitat de compartir instants que, n'estic ben segur, van ser especialment significatius també per al mateix Baltasar. La darrera que record va ser a l'acte institucional de la Diada de Mallorca de 2007, en la qual Baltasar rebé la Medalla d'Or i Gratitud de Mallorca i tingué una intervenció memorable, per ventura una de les darreres d'aquestes característiques que ha fet a Mallorca. Quan millor he conegut Porcel ha estat a través dels meus amics, en alguns casos compartint vetlades en les quals jo exercia simplement d'aprenent i d'observador.

En aquelles tertúlies, l'andritxol es manifestava amb aquella força i aquella exageració que acompanyava qualsevol de les seves posades en escena. Una exageració fascinant i una força que, al meu parer, feia extensives en tots els vessants de la seva vida i esdevenien una part rellevant del seu carisma. Particularment he tingut la sort de viure aquests instants perquè Porcel era amic dels meus amics i, per extensió, també em beneficiava de les paraules en ignició que regalimaven del cràter de la seva particular manera de viure.

Certament, com no podia ser d'altra manera, en aquells fòrums també s'hi posava de manifest la condició humana de Porcel, amb algunes de les seves misèries, però tot allò ha quedat enterrat i absorbit per l'intel·lectual, per les idees i per la força de la seva obra. Aquests darrers temps, quan el trobaves, fràgil i apagat, t'adonaves de la grandesa del que havia anat fent i intuïes que t'estaves acomiadant d'un personatge que ha caracteritzat un temps, que ha mantingut un ritme cultural i que mantingué un compromís i una lleialtat amb el país i la llengua certament envejable.

Sabíem que Porcel era un gran i un escriptor d'excel·lència; ara, a més, valoram que cal considerar-lo un paradigma i una referència del país, una veu, un pensament, una mirada d'"avantguarda" que, passat el temps, es consolidarà com una icona imprescindible per explicar les misèries i grandeses del país durant la contemporaneïtat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Melcior, fa mes de 10 anys
Algú hauria de recordar la darrera entrevist que la revista EL TEMPS va fer a Josep Maria Llompart.
Potser la colla d'aduladors que brolla ara ponderaria millor les coses.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris