cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
17°

El molí de Hales a Mallorca (1752)

En visitar el British Museum el més probable és que ens passi desapercebut un plànol industrial dissenyat per Stephen Hales, químic i naturalista britànic (Beresbourne, Kent, 1677- Teddington, a prop de Londres, 1761. Aquest científic deu la seva fama a l'estudi de nombrosos gasos i a l'amidament de la pressió sanguínia. Però investigà altres temes, especialment l'energètic. Un dels resultats d'aquella recerca és el plànol que duu per títol:
"The windmill fixet on Newgate to work the ventilators. Erected there, 1752". La figura primera ens mostra como han d'estar disposats els eixos, radis i ales, vists frontalment. La segona, contemplada de perfil, ens permet la perspectiva global, és a dir, roda, cola, trípode i l'artefacte de la mecànica extractora de l'aigua. En realitat, un invent al qual donaríem actualment poca importància però que significà la conversió de nombroses terres d'aiguamolls en terrenys de conreu, això per una banda i, per l'altra, l'extracció d'aigües profundes en zones de secà.

Els molins de Hales foren introduïts a Gran Bretanya i Irlanda però també a diferentss llocs d'Europa, principalment a Holanda i a tota la zona dels anomenats Països Baixos, ja que es troben, quasi sempre, per sota del nivell de la mar. A Mallorca, tal volta per aquest motiu, el primer enginyer que va fer instal·lar molins de Hales fou Paul Bouvij, holandès, en un principi contractat per les autoritats balears pera dessecar el Prat de Sant Jordi. Extrem, aquest, que ens aclarareix l'historiador Vicenç Rosselló quan ens diu que "el primer molí de vent per elevació d'aigua del que tenim noticia és el que proyectà Bouvij per accelerar la dessecació del Prat de Sant Jordi en un lloc on la costa del canal era molt escassa. Tenia roda de paletes i començà a funcionar el 25 de febrer de 1847.
Un document de l'any 1878 parla de les despeses de conservació de tal molí, que no hem pogut situar amb certesa, però sembla que estaria dins l'àrea de Son Oms (actualment, autopista, a la altura de Can Pastilla).

D'aquesta manera, resulta que el primer molí de vent elevador d'aigua fou dedicat a la dessecació i no al reguiu: no oblidem que Paul Bouvij, artífex de la dessecació, era holandès, precisament d'Amsterdam, la ciutat veïna dels pòlders". I tanmateix molí més estès seria el de "ramell". A final del segle XIX apareixen els primers molins construïts íntegrament de fusta, amb el corresponent cavallet i plataforma del mateix material, essent les veles substituïdes per planxes de fusta a manera de persiana, convergents en l'eix i repartides en sis, en vuit i en deu sectors separats per les barres radials.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris