algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
17°

L'horari de la llibertat

És una gran notícia que a partir d'ara els comerços de Palma podran obrir els dijous dels mesos d'estiu fins a mitjanit. Un dia a la setmana, vaja panacea! No he entès mai perquè encara conservem un residu proteccionista tan inversemblant com és la prohibició d'obertura de negocis quan al propietari li vingui de gust. Tampoc he entès com és que impedim al comerciant que ho desitja que ofereixi béns i serveis en un local de la mida que consideri adequada. Si vostè em vol vendre un cotxe o un canterano en diumenge i jo estic disposat a comprar-lo: ¿per què ha de venir l'Estat o l'administració local o autonòmica a privar-me d'aquest desig? Amb el ritme de vida que portem avui, ¿hi ha dia a la setmana millor que el diumenge per anar als centres comercials, a les botigues, als grans magatzems de mobles? Sempre s'ha concebut la rigidesa d'horaris com una forma de protecció al minorista, és a dir, d'intervencionisme arbitrista o de favoritisme d'un determinat sector en detriment, però, del conjunt de la ciutadania: però ara són els petits comerços regentats per immigrants el que desitgen obrir a tothora, com de fet ho fan sense que sigui il·legal.

Corre la brama que les autoritats toleren l'obertura d'aquesta mena de negocis (basars de xinesos, carnisseries o petits supermercats de magribins o pakistanesos) per afavorir unes classes socials acabades d'arribar, com si així fossin subvencionats de manera indirecta. La gent diu que obren els negocis sense els permisos pertinents, sense vigilància de sanitat i sense respectar les normes que regulen els horaris comercials. Les autoritats haurien de sortir a desmentir aquesta xerrameca: gairebé tots els petits negocis regentats per immigrants desitgen la llibertat d'obertura i tancament, tot perquè tenen unes ganes de treballar que ja han perdut els comerciants de la terra. Va ser el ministre Boyer qui l'any 1985 va establir la llibertat d'horaris comercials, sent retallada després per altres ministres. A Europa i al Pròxim Orient, dos grups pressionen per a limitar la llibertat d'horaris comercials: els fanàtics religiosos i els petits comerciants.

Els primers perquè consideren que el sàbat o el diumenge són sagrats, i els comerciants a la menuda perquè veuen posat en qüestió el seu privilegi de descans: ‘Si jo tanco', pensen, ‘que tanquin també els altres, no sigui cosa que facin negoci mentre jo tinc baixada la persiana'. El botiguer té tot el dret del món a tancar si li ve de gust, encara que ha de córrer el risc que les altres botigues tinguin obert i s'empotin el botí comercial. En una economia de mercat no pots impedir que els botiguers amb ganes de jeure eliminin -per mediació d'un polític- la competició amb els seus col·legues més emprenedors. Quan els nostres néts es mirin la manera en què regulàvem aquest sector faran la mateixa cara que nosaltres quan ens assabentem que en temps d'en Franco els diumenges no podien elaborar-se diaris, cosa que feia que el dilluns tan sols aparegués una Hoja del lunes confegida en dissabte.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Fora pomots, fa mes de 10 anys
Xesca, que estàs enamorada d'en Comes? És un dretanós com tu, deu ser per això.
Valoració:0menosmas
Per Xesca, fa mes de 10 anys
Superficials i de barra de bar? Senyor Just, aquest comentari és d'analfabet funcional.
Valoració:-1menosmas
Per Just, fa mes de 10 anys
Feia temps que no el llegia, sr. Comes, però veig que segueix amb els seus anàlisis superficials i de barra de bar. Fins d'aquí mig any!
Valoració:-19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris