nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

Com es planta cara a la crisi?

Això del finançament autonòmic és esgotador. Fa molt més d'un any que se'n parla gairebé diàriament i encara no s'ha aclarit res. És això, no? Se'n recorda vostè, del debat que va tenir lloc l'estiu passat, sobre les xifres? Començaren a sortir estudis i càlculs. Que si 650 milions més que l'actual era la mínima quantitat digna, que si 400, que si 250 o 800. Idò bé, ha passat un any i es continua igual. Per això, potser s'hauria de començar a fer balanç i analitzar allò que ha passat. Promoure uns debats públics maratonians, que no condueixen a cap conclusió (de moment encara no hem tancat res), no fan més que avorrir la ciutadania i ajudar a desconfiar més dels representants a les institucions: sembla no ser una bona estratègia. Ara fa gairebé un any que un bon amic, professor universitari, a Ruesta, poble abandonat dels Pirineus aragonesos, pujant i baixant costers polsosos del camí de Santiago, entre glop d'aigua i toc de reflex, m'interpel·lava què passaria amb el finançament autonòmic.

Aleshores, el debat era tan tens que semblava que la seva resolució era imminent: de vida o mort. Lacònicament, li vaig contestar amb tristor que no passaria absolutament res. I vaig percebre que ell quedà decebut. De fet, ha plogut, ha nevat, tornem a ser a l'estiu, a punt d'acaronar una nova etapa del camí, i encara no ha passat res. Creure que Madrid, per les seves bones paraules, solucionarà el problema de les Illes és un error. I com que a aquest bon amic li agrada la física, podrem elaborar un símil i dir que el centre es troba pressionat des de tots els racons. Cada comunitat estira per ella; i les seves aliances amb les altres les fa en funció de les expectatives egoistes d'aconseguir més diners. La solució, o acord, serà un nou punt mort. Cap on caurà aquest punt mort, centre de gravetat o acord? Tots s'ho poden imaginar: és una qüestió d'estàtica de forces.

El passat 26 de juny, els mitjans de comunicació es feien ressò de les intervencions al Senat del vicepresident Manuel Chaves i del conseller Carles Manera. El primer repartia bones paraules: les Balears es trobaran a la franja de la mitjana estatal en finançament per habitant (quina franja, des d'on fins a on?). I el conseller d'Hisenda demanava celeritat, que s'ha de tancar l'acord i que, si no, si hi ha més retard es pot generar una tempesta perfecta. El dia següent, el 27, s'informava que la caixa de la comunitat era gairebé buida. Els ingressos es troben prou afectats per la crisi i les perspectives, a curt termini, no són tan afalagadores com es voldria. D'aquí aquesta operació de confirming, producte financer que possibilitarà a les entitats financeres avançar els diners a canvi del pagament d'un interès preferencial.

I si a això hi hem d'afegir que les previsions sobre la recaptació del 2008 foren 100 milions més altes, i el 2010 les descomptaran... calculin vostès mateixos. Qualsevol família, que veu que els seus ingressos minven, i està prou endeutada, tendeix a reduir les despeses. Perquè, al cap i a la fi, tot resideix a sumar i restar. Menys entrades, menys sortides. Es desconeix si això es fa. O no s'ha visualitzat prou. Si menys no, no ha arribat, als vianants de a peu. I si es vol mantenir la confiança, no basta només informar la gent, sinó que també s'ha d'apuntar a una sortida... cosa que la ciutadania espera amb expectació.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pau, fa mes de 10 anys
Un bon article que plasma, sense dir-ho gaire, la situació en la qual estam, caracteritzada per l'estúpida política que impulsa l'inoperant Carles Manera, que amenaça de dur tot el Govern a les roques.
Valoració:0menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
No tothom té els mateixos interessos no vol una austeritat major. Els proveïdors que deixaran de subministrar béns i serveis a les administracions públiques no estaran gaire contentes, per exemple.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris