nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
14°

L'aspirant

En el primer combat, hom sempre espera més de l'aspirant, sobretot quan es tracta d'un títol de tanta significació. El pretendent ho té fins i tot més fàcil, perquè pot esser exigent, fins a l'impossible. És més, si sap manejar amb destresa la demagogia pot fer servir les seves arts de persuasió. Això era el que n'esperava d'aquesta confrontació, això era el que ens havien venut amb grans recursos mediàtics. Pocs minuts després del final d'aquell primer encontre, vaig escriure les primeres notes. Escrites a partir d'allò que hom pensa, quan veu i sent els missatges, encara sense condicionar per les versions d'altri. A correcuita escrivia algunes coses com aquesta. El debat m'ha servit per comprovar que si votam l'aspirant i guanya, tornarem a estar anys a tenir un debat obert, transparent, televisat, com el que acabam de gaudir. He vist els protagonistes, tots dos, a la defensiva, rígids, tensos, poc naturals, sense frescura, amb la tensió que provoca tenir l'adversari al davant, acartronats pels condicionants del plató, com jugant fora de casa. Segurament com a conseqüència d'això, he percebut que ambdós es manejaven extraordinàriament bé a la italiana, pensant en el fet de no perdre, fent només aquelles incursions imprescindibles en territori enemic, però tractant sempre de no perdre allò que hom ha aconseguit. Rodríguez Zapatero que ho tenia tot a favor ha fet servir excessivament els papers i li ha mancat aquella frescura i el tarannà que l'han caracteritzat com a parlamentari i com a governant. Rajoy, per la seva banda, se sap ratificat per la seva junta directiva, és a dir depenent del resultat electoral, la qual cosa significa que un resultat electoral advers podria representar el seu final polític. El candidat socialista no volia tampoc perdre la seva posició, ni arriscar el seu avantatge provisional en el marcador, perquè l'empat possiblement l'afavoria lleugerament. Al final, amb la lectura del comunicat, Rajoy renuncià a debatre i optà per la doctrina, pueril, sensibloide i infantiloide. Els seus assessors havien optat per la persuasió simplista, la més fàcil i adulcorada, aquella que possiblement ja no serveix ni pels mítings de la tercera edat, acompanyats d'una ensaïmada. Els mitjans de comunicació del dia següent, com la píndola del dia després, han netejat encara del tot qualsevol dubte d'haver quedat en estat de bona esperança, per a l'aspirant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris