algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 14°
23°

El debat

Sempre havia cregut que els debats televisius eren bons, que donaven l'oportunitat de conèixer els candidats, de saber quines eren les seves propostes, etc. Després de veure el debat entre dos dels candidats, retransmès per un munt de televisions, la meva opinió ha variat radicalment. És molt millor que no hi hagi debats si no volem que no vagi a votar ni l'apuntador. L'espectacle va ser tan esperpèntic que un ciutadà pot arribar a la conclusió que els dos (Zapatero i Rajoy) no són mostradors. Parlem-ne.

Per començar, el fet de fixar 50 normes que condicionaven les preguntes, el moderador, la realització, els plànols de càmera, etc, ja diu molt poc de la seguretat que tenen els candidats en ells mateixos. Una vegada iniciat el debat, va ser patètic veure com dues persones que aspiren a presidir el Govern espanyol han de llegir les seves intervencions. El cas més exagerat va ser el de Mariano Rajoy, que bona part del debat va llegir el que havia de dir, fins a arribar a la darrera intervenció, que va ser una llegida completa. Home, Mariano!!! Que a Mallorca tenim infants que s'aprenen de memòria el sermó de la calenda i no han de menester llegir! És que el candidat Rajoy coneix tan poc -o sent tan poc- el que diu que ho ha de llegir tal com li han escrit els seus assessors?

D'altra banda, els assessors d'un i altre havien fet el curs de campanyes electorals a la mateixa escola americana. Tots dos varen mostrar una gràfica que, encara que no es veiés per televisió, donava fe del que deien. D'això se'n diu validar el discurs amb elements gràfics constatables, però lamentablement era tan obvi que es tractava d'una tècnica electoral que la credibilitat era nul·la. I el 3 de març val la pena que en facin un altre?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris