algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
19°

Per què li hem de dir 'debat'...?

A l'hora d'escriure aquest tros de diari encara no s'han vist les cares els candidats dels partits hegemònics -a Balears i al conjunt de l'Estat-. Amb el duel a dos s'haurien de confrontar dues maneres de fer política, però el sol fet que hi hagi cara a cara denota que tots dos estan d'acord en La Manera de fer política. Deu ser perquè la tendència els mou cap al catch-all-party: si en el codi genètic de qualsevol mamífer hi ha inscrit l'instint de supervivència, en el de qualsevol partit polític es pot trobar el gen leviathan, latent mentre forma part de les minories, insadollable quan assoleix un cert poder o -no en parlem- esdevé frontissa. En aquests darrers casos és quan l'objectiu del partit passa a ser el partit mateix, un gran model de democràcia. Divendres vespre vàrem patir una altra de les conseqüències d'aquests petits pactes, que va cuinar una fórmula blindada que impossibilitava el debat. I n'hi hauria pogut haver: el moderador -tot just amb funcions de crupier, que diria el company Gallego- va demostrar habilitats sobrades. Els partits no el van deixar fer de periodista -encara que després ha pogut matar el cuquet escrivint sobre l'experiència-, com tampoc no deixen fer de periodistes els professionals dels mitjans públics. Per alguns, l'establiment de blocs electorals als informatius és la garantia perquè les formacions amb menys vots tenguin presència. Una afirmació certa, però un pèl covarda. Les quotes electorals en els informatius hipotequen els periodistes i els editors. Obliguen a prestar atenció i predeterminen el temps dedicat als diferents partits en els espais informatius. Això vol dir que, diguin el que diguin, PP i PSOE acapararan la pantalla. Unitat i EU rebran sempre els roïssos de l'espai electoral, i qualsevol altra formació tendrà, de fet, el pas barrat, terra cremada. Es pot fer d'altra manera? A Catalunya fa anys que els professionals dels mitjans públics reclamen la desaparició d'aquests blocs. Consideren que si els marquen temps i presència de determinats partits, aquests continguts deixen de ser informació -perquè pontegen el criteri de l'editor i del redactor, que tenen les mans lligades- per passar a ser pura propaganda. Perden, per tant, tot el sentit en els espais informatius. Professionals defensors dels blocs n'hi ha, també: solen argumentar que la informació política està tan viciada que és impossible no rebre pressions i ja els va bé que els marquin les informacions amb criteris de presència quantitatius.

En aquestes condicions, mantenir l'equilibri i el criteri és complicat, però també és complicat manejar un avió o foradar una muntanya. Es tracta de deixar fer feina als professionals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris