muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
18°

Immigració i acollida escolar

Els resultats de la incidència lingüística que exerceix la immigració sobre les Illes Balears es veuen condicionats per dos factors essencials: la feblesa integradora de la nostra societat i el volum de la població d'origen forà. I cal tenir sempre present que, des d'aquest punt de vista, la immigració no només la constitueixen els estrangers, sinó que la formen tots aquells que provenen de fora de l'àrea lingüística.

És cert que la causa de la crítica situació de la llengua catalana a les Balears no és la immigració, sinó que l'hem de cercar en la repressió política i social, que encara perviu, tant en l'ordenament jurídic i usos oficials com en les inèrcies de comportaments i en les representacions socials del conflicte lingüístic. Això és cert, però també ho és que la forta immigració esdevé un element que -sobretot en les nostres circumstàncies- aguditza la gravetat de la situació. Com la pluja, tan necessària, però que, en una casa amb la teulada plena de goteres, en intens aiguat pot provocar-hi un daltabaix irreparable.

La integració de la població immigrada és indispensable per a qualsevol societat que aspiri a projectar-se cohesionada cap al futur. I, en casos com el nostre, la integració lingüística -l'adquisició i ús de la llengua del territori d'acollida- esdevé la culminació del procés personal d'integració global i la garantia de la continuïtat col·lectiva com a comunitat. En les societats en què la llengua pròpia ocupa una posició secundària, la integració dels nous ciutadans pot ser un fet excepcional, en paral·lel al grau de secundarietat que presenta la llengua; sobretot si ja posseeixen com a L1 o L2 la llengua dominant. Quan, en general, les inèrcies socials o institucionals i els marcs legals són -volgudament o no- hostils a la integració lingüística dels al·lòctons, la població adulta d'aquesta procedència té moltes dificultats de fer-ho. Entre la població més jove, aquesta dificultat pot ser contrarestada per la intervenció escolar.

L'expansió del català en l'ús acadèmic (com a assignatura i com a llengua vehicular) i administratiu dels centres escolars i programes com els d'immersió lingüística han estat clau en la generalització del coneixement del català entre bona part dels estudiants d'origen al·lòcton. Una altra cosa és que, aquest coneixement, es transformi en ús fora de les activitats estrictament acadèmiques; però, això, ja no és responsabilitat de l'escola, sinó que és resultat de la situació sociolingüística del conjunt de la societat.

Dijous passat la Conselleria d'Educació informava que en el curs 2007-2008 el 16,3% dels alumnes dels centres públics i concertats són estrangers. Això suposa un increment de més de 2.600 nous alumnes respecte del curs passat. Són unes xifres elevades, tot i que les realment efectives encara són superiors (els nous que, a l'estadística, han ocupat el lloc dels qui se n'han anat i els espanyols procedents de fora de l'àmbit lingüístic català).

La inserció d'aquests nous alumnes al sistema escolar és -segons circumstàncies diverses- més o menys àgil o traumàtic, per als mateixos alumnes, per als professors que els han d'atendre i per al desenvolupament normal de l'activitat escolar dins l'aula. L'edat dels infants, la distància cultural i lingüística entre els trets d'origen i els d'arribada, la proporció d'al·lòctons en el grup o escola a què s'incorporen, el perfil dels docents que els atenen, les característiques de l'entorn immediat en què viuen, entre d'altres, són variables que hi influeixen de manera destacada.

La incorporació dels infants més joves no sol presentar gaire dificultats en comparació amb les que presenten quan són més grans, que és quan s'incrementa el nombre de professors que els fan docència i quan l'activitat escolar esdevé sobretot acadèmica. En aquest cas, el que interessaria és fer breus les primeres fases d'integració lingüística dels infants.

D'uns anys ençà, a molts de centres escolars hi ha actuacions específiques per a l'acolliment d'aquests joves. De vegades aquestes actuacions donen resultats espectaculars en casos particulars, però sovint es mostren irregulars i insuficients. Convendria aprofundir en la recerca de solucions que evitin l'exclusió real dels nouvinguts i que no facin recaure tota la responsabilitat en els docents, de vegades sense recursos de formació ni materials per donar-hi les respostes adients. I una part d'aquestes solucions poden trobar-se en l'adequació d'espais i materials i en l'especialització de professionals en el bon acolliment lingüístic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris