algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

El gest de déu

El senyor Nadal, president d'UM, ja té qui l'estimi: un col·lectiu de ciutadans disposats a aplaudir-lo en les posades en escena de divergències amb l'equip de la batlessa Calvo. Sempre conhorta no saber-se sol i dóna ànims tenir claca per arrodonir les intervencions, malgrat que aquest participatiu grup sigui una aportació «gratuïta» del PP a la seva obra. Allà eren ahir, omplint la sala de plens de Cort, un disciplinat grup de veïns de Palma promptes a aplaudir als seus sense fer distincions conjunturals de quines sigles els emparen; PP o UM, era igual. L'important era que l'enemic "comú, segons quedà palès" no se sentís còmode en la cadira presidencial i sentís l'alè del déu que, amb un sol gest, pot arrabassar-li la vara. Els déus tenen això, que sense fer por no fan respecte i per això s'inventaren els paradisos per als temorosos i la desgràcia eterna o l'infern infinit per als que no se sotmeten. Això sempre ha estat així i ara, com sempre i per molt que tot es deslocalitzi, la por arrela on pot i no deixa de ser personal i intransferible. Però la por, en persones sanes, mai no és abstracta: s'ha de tenir cosa a perdre perquè arreli.

Ha d'arribar el dia en què governar no sigui ocupar un escó o un càrrec, almanco per aquells que creuen en el que fan i mostren vocació de dur a terme un projecte. Avui, al capdavant de la coalició que governa l'Ajuntament de Palma hi ha una persona gens aferrada al càrrec pel càrrec. No conec personalment tots els membres del seu equip però d'ella sí que n'estic en la certesa que ni suportaria ser una tereseta ni un moneiot enquistat en la màxima de qui dies passa, anys empeny. No tenc ni idea de quins problemes té la nova direcció d'UM ni de quina estratègia s'han marcat per créixer, que és la seva necessitat més principal i objectiva. Potser domina la creença que amb el PP s'estaria més a cobro, no ho sé. Del que n'estic segur és que un moment o l'altre, més prest que tard i passades les eleccions que tot ho distorsionen, poden trobar-se en la tessitura d'haver de triar entre quedar-se sense cap competència "i, per tant, repartidora de favors i de presència pública" i deixar governar l'esquerra amb acords puntuals en allò que passa pel ple (el funcionament dels governs dels ajuntaments és el més personal i menys parlamentari de totes les institucions que tenim) o deixar governar la dreta. En aquest cas, també, s'haurà de triar entre fer part del govern, fins i tot amb la presidència, o suportar-lo des de fora. Però tot té un preu, i en política, més. Tenir un govern captiu pot servir per alimentar l'ego però només mentre el captiu vulgui. Perquè, pels actuals governants, alliberar-se de responsabilitats que, tanmateix, no basten per governar, pot ser una solució personalment digna i políticament rendible. Hi ha partits que, per la seva història i base electoral i sense gens de por a desaparèixer, poden posposar l'acció de govern fins a tenir les condicions adients. Altres no és tan clar i qualque dia s'haurà de fer net per esbrinar-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris