cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 14°
14°

La somatotropina i la fam al món

L'alimentació de la humanitat, amb tots els aspectes socials i ambientals que comporta, als ulls de les corporacions transnacionals no és res més que una gran oportunitat de negoci. Així, davant la puja incessant dels preus dels aliments dels darrers mesos, la publicitat del complex agroindustrial és insistent: per alimentar la humanitat fa falta augmentar les produccions i per això són imprescindibles les biotecnologies, l'agroquímica i totes aquelles tècniques de l'agricultura industrial que assegurin nivells més elevats de producció. Crida l'atenció com, després de l'alarma social de les «vaques boges», des de sectors pròxims a aquests grups de pressió s'ha començat a insistir, amb una certa timidesa però de cada vegada amb més claredat, en la reintroducció de les farines de carn i ossos (obtingudes a través del processat dels cadàvers i deixalles de carn) en l'alimentació animal.

El problema es presenta d'una manera esquemàtica: com que la població mundial creix si volem alimentar-la tot val. Els senyors dels negocis sense cor ni entranyes es converteixen, de cop i volta, amb persones solidàries, preocupades pels pobres, i reclamen, amb una gran cridòria mediàtica i sovint amb el suport de l'acadèmia, l'aplicació dels seus mètodes i productes.

Tenen motius per fer-ho. Segons l'informe de l'ISAAA (Internacional Service fort the Acquisition of Agri-Biotech Applications) l'any 2007 la superfície mundial conrada amb llavors transgèniques ha pujat un 12% i ha arribat als 114,3 milions d'hectàrees. Ara els esforços es concentren en el fet de tombar la resistència europea i colonitzar Àfrica i Àsia, els grans objectius de la Fundació Rockefeller i la Fundació Bill i Melinda Gates, centrades en crear les infrastructures que permetran la irrupció de les empreses de l'agrobussines en aquests espais.

Clive James, redactor de l'informe de l'ISAAA (entitat finançada per la indústria dels OGM), fins i tot assenyala els augments de preus dels aliments arreu del món com una gran oportunitat per als conreus amb OGM: «els guanys dels conreus biotecnològics mai no havien estat tan importants» assenyala el tal James, descobrint quines són les forces reals que estan marcant el pas de la reconversió de l'agricultura mundial cap als agrocombustibles i els transgènics, en una carrera suïcida cap al desastre alimentari i ecològic. El que cal és produir més i guanyar més, les conseqüències en la salut, la societat i el medi ambient no són variables a considerar.

Aquesta manera de pensar és la que va conduir Monsanto a desenvolupar la Somatotropina Bovina Recombinant (rbST), una hormona transgènica que, injectada periòdicament a les vaques, fa que les glàndules mamàries agafin més nutrients de la sang i s'incrementi la producció de llet. Va costar molt a Monsanto obtenir l'autorització del Govern dels EUA l'any 1993, però a partir de llavors aquesta hormona ha reportat enormes guanys a la sinistra transnacional. Se sap que la rbST produeix un tremend forçament biològic de les vaques i s'incrementen les mastitis, infeccions dels braguers i altres malalties animals, a més de canvis biològics de relativa importància. La sortida és l'ús massiu dels antibiòtics, esdevinguts la resposta a la tensió que provoca la industrialització de la producció ramadera. I tots aquests productes acaben, a través de la carn i la llet, en els organismes de les persones amb conseqüències imprevisibles sobre la salut.

Quan es va consolidar als USA l'ús de la rbST hi havia un greu problema d'excedents de llet. Per això l'administració va posar en marxa el seu programa d'ajut alimentari (que sols a l'any 2002 va col·locar 22.000 tones de llet en pols, 7.000 tones de mantega i 1.000 tones de formatge a països del Carib, centre i sudamèrica). Tal «ajut alimentari» va enfonsar el preu de la llet local i va facilitar a Monsanto l'excusa per «convèncer» els governs llatinoamericans de la conveniència d'injectar també ells la rbST a les vaques per aguantar els baixos preus. Així la llet hormonada ha esdevingut habitual a gran part del món. Europa de moment resisteix: toquem fusta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris