algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Esperaven un miracle

Un convent de religioses de Palma rebia donatius substancio-sos, de manera fraccionada. Sabien perfectament d'on venien. Eren el resultat de la seva pregària i de la seva acció de gràcies a la providència, especialment per intercessió de la Mare de Déu, autora real del miracle. Aquells donatius provenien d'una fortuna excepcional feta per un mallorquí en el Carib. Un mallorquí que havia nascut al començament de segle, en una localitat del Llevant, ordenat sacerdot poc abans de la República. Marxà del país per desavinences amb el poder eclesiàstic i es dedicà a fer les Amèriques. Ja major i sense familiars pròxims tornà a Mallorca, on passà els darrers anys de la seva vida, anònimament i sense reconeixement social ni eclesiàstic. Acumulà un capital considerable, resultat de la venda del seu negoci americà, i deixà dos marmessors per administrar aquests beneficis per a finalitats socials i altruistes. Un d'aquests marmessors també forma part de l'estament clerical, i havia canalitzat una part dels béns que administrava a millorar la residència de les religioses esmentades. Fins que se'n cansà del providencialisme d'aquelles santes dones que consideraven la fortuna un benefici de la seva pregària i mai no van voler expressar la seva gratitud als benefactors i els seus mediadors. Després de tot, els diners no surten de davall una pedra, sinó que són el resultat més immediat del negoci i van acompanyats de compostatges que necessiten reciclatge espiritual. Cansat el mossèn de la ximpleria de les religioses ha decidit no fer-los més donatius. La història n'està farcida d'anècdotes d'aquestes característiques, historietes que circulen i que posen de manifest la complexitat de la realitat i de la ximpleria aparent de les persones. Moltes d'aquestes històries relacionades amb fortunes i beneficis econòmics suculents, sobretot en l'Església, provenen de les Amèriques, en unes conjuntures de clericalisme en què molts mossens asfixiats pel control social i clerical del qual eren víctimes decidien abandonar la seva terra i emigrar. Molts d'aquests capellans emigrants eren suficientment emprenedors i ambiciosos, i no es conformaren amb la rutina del seu estament. Però els seus hereus desconfien ara de qui ho espera tot de la pregària i de la providència, perquè hi ha fortunes que no toleren la cretinesa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris