algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

Nadal "versus" Antich

Dimecres passat, el president d'UM, Miquel Nadal, acompanyat de Miquel Ferrer i Miquel Grimalt, feien una roda de premsa sorprenent. Anuncià que el seu partit no votarà la llei d'habitatge si el PSOE no fa anques enrere i elimina la possibilitat de construir en sòl rústic. Una sorpresa perquè la llei ha estat consensuada al Parlament, perquè UM no ha presentat cap esmena ni ha manifestat cap reticència durant tot el procés parlamentari i perquè, sobretot, l'ultimàtum és llançat en públic, la qual cosa no és lògica entre company de coalició governamental, més encara quan només es duen vuit mesos de legislatura.

La raó expressada per Nadal pel canvi d'opinió, que l'economia no va bé, no té sentit. De fet, si se'n sortís amb la seva seria molt pitjor per a la situació econòmica. Perquè la construcció dels 5.000 habitatges previstos donarà molta feina. Per altre costat, posar el vet a construir en sòl rústic és un desbarat. Tothom sap que a Palma -que es a on s'haurà de construir la immensa majoria dels pisos prevists- el sòl edificable és escàs, aïllat i, sobretot, molt car. Que estigui aïllat vol dir que una promoció pública sobre un terreny d'aquestes característiques serà sempre molt més petita que no si fos en un més gran. La qual resta rendibilitat, augmenta costos a l'hora de fer el mateix nombre de pisos a diversos indrets quan es podrien fer a millor preu en el mateix. I aquest encariment se sobreposa sobre el preu del terreny, ja de per sí molt més car que no el rústic. I cal pensar que el Govern no té disponibilitats infinites de pressupostos per aquesta finalitat. En conjunt, doncs, resulta que obligar el Govern a eliminar la possibilitat de construir en rústic significa que s'haurien de construir manco pisos socials que els previstos. Manco feina, per tant, i també manco gent que es podria beneficiar. Com es pot justifica d'una proposta així per «beneficiar» l'economia? Impossible. I cal insistir que la previsió de construir en sòl rústic no vol dir fer-ho enmig del camp, sinó en terrenys continus als urbanitzats, és a dir zones que ja no tenen valor agrícola, i que sovint estan degradades. Per tant el que proposaren Nadal, Ferrer i Grimalt -el qual és conseller de Medi Ambient; la qual cosa dóna a la proposta una pàtina de surrealisme absolut perquè ell aprovà el projecte de llei-, no té sentit. És una pura excusa.

La raó de fons cal cercar-la en quelcom que no té res a veure amb el que es digué. Ni tan sols ho justificaria una voluntat de desmarcament transitori per mor de les eleccions. Per ventura es pot explicar per les pressions de certs promotors que s'ensumen que quedaran fora del negoci de les promocions social. Això té més sentit. I també que, aprofitant l'avinentesa, Nadal hagi intentat donar un cop d'efecte. Explicable per les lluites internes a UM i per la necessitat que ell té de fer-se valer. És el president del partit, però el cert és que els entorns de Maria Antònia Munar asseguraven la setmana després del congrés de desembre que «no durarà ni un any». Els altres partits no el veuen tampoc com un líder sòlid. I el PSOE, que és l'aliat preferencial d'UM, no sap ben bé qui és el seu interlocutor entre els nacionalistes. És significatiu que han passat dos mesos i mig des del congrés que elegí Nadal com a president d'UM i encara ara no s'ha vist una trobada oficial entre el president Francesc Antich i el president del seu soci preferent. Quelcom massa estrany per ser casual. Algú ha hagut de tenir la voluntat que aquesta trobada no es produeixi. I possiblement això sigui el que, al capdavall, estava transmetent Nadal dimecres passat. La necessitat que Antich entengui que la seva interlocució a UM és ell, Nadal, i no ningú de l'anterior direcció. Que no pot ser que dos mesos i mig després de ser elegit el president del Govern encara no s'hagi reunit oficialment amb ell per escenificar el seu ascens a la condició d'interlocutor privilegiat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris