algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Un trebolí d'idees i... el canvi social, per exemple

Fèiem un recés en la reunió de cada dilluns. Servidor els mostrava una reproducció que havia comprat feia poc del mapa de Hereford, realitzat per Richard de Bello a finals del segle XIII, en la línia dels mapes del beats, com el de Liébana, T dins O evolucionat; hi ha animals mitològics, com el «Bonnacon», cap de bisó i cos de cavall, que, quan l'atacaven, cobria els seus enemics amb excrements bullents. A partir d'aquí es desfermà la discussió annexa entre els presents. Ja veuran que això del canvi social, del títol, no ho he posat per amorosir la qüestió, tampoc va d'escatologia baratera, d'allò que quan parlam del cul tothom riu. No. Ni se creguin que deman disculpes abans d'hora. També en determinades qüestions, més, diguem-ne, casolanes, hi ha hagut un vertader daltabaix a Mallorca.

Érem els del grupet que estudiam el canvi social a les illes Balears durant el segle XX -acadèmics irresponsables i periodistes de ronyó clos- cercant exemples evolutius en aquestes qüestions quan un n'aporta el següent: la seva primera classe d'educació sexual. Anys seixanta, col·legi de capellans, acabada la insípida exposició i, quasi exigint preguntes, a la fi s'aixecà una mà: «Después de comer ¿se puede hacer el acto sexual? Lo pregunto por si puede provocar un corte de digestión». Resposta: «Se puede hacer, pero con cuidado». Fou l'única pregunta i marcaria de per vida a qui la va fer. Bé n'hi donaren de «después de comer» els amics. Encara ara. L'altre exemple evolutiu. Vint anys després. Col·legi privat, laic i en català, la classe la feia una sexòloga que havien contractat a posta. Primera pregunta, d'un infant pucer: «Tu te fas palles?». En aquest tipus de resposta és on s'encabia allò de la problemàtica del canvi social.

Per a un altre dels intervinents, ja que havíem començat aquest camí, segons ell, a Mallorca, s'ha de marcar una frontera generacional de quan es va generalitzar l'ús del vàter. «Els joves d'ara no es poden ni imaginar com canvià la vida als pobles de l'illa», manifesta amb energia, «quan de cagar a la gatzoneta, a la bassa del corral -amb les gallines que reciclaven immediatament la femta encara calenta, com la del Bonnacon aquest- la gent va passar a fer les feines asseguda al llustrós vàter del quarto de bany». I és veritat. D'això anava, repetesc, quan explicava, més amunt, que no cal demanar disculpes quan es fa avinent la via escatològica per a la interpretació política, social i sentimental de la modernitat a Balears.

Hi havia però una certa insistència en l'educació sexual. Això que ara hi hagi seminaris de sexe tàntric, per exemple, i abans s'arribàs al matrimoni sense saber per on. Per on... ja m'entenen. «L'educació sexual era en mans d'algunes amigues, de poques mares i de marits maldestres i ignorants. Amb aquestes condicions el sexe per moltes dones era un patir». La qui parla és l'única dona del grup de recerca. «S'ha d'estimar molt un home...», deia ella que li contava una d'aquestes madones, sense haver passat gust mai. «Tu recordes el teu primer orgasme?». Me demana amb convicció. «Solc demanar-ho -si hi ha confiança- i no per remenar cap informe Masters&Johnson local, ni per fer una història de la sexualitat». «Pels qui m'ho conten», continua, «veig que als homes va lligat a la masturbació, en alguns casos col·lectiva, coses de jovenots, però un percentatge important ha esborrat, com una foto 'velada', aquest primer afer sexual». «En això hi ha hagut també canvi, sobretot en les al·lotes, que han reconegut el clítoris, 'el gallet' en mallorquí, com el seu principal element eròtic. Les dones d'abans, insistesc, s'excitaven com les d'ara i l'alegria sexual era ben pregona, basta pegar una ullada al cançoner popular, farcit de la temàtica, tenien, però, la cosa més fosca, i no és una metàfora facilona». Ara també, diu algú, però ja té menys sentit. «I el canvi social?». Torna a demanar un. «Mirau», explic, «quan estudiava les transformacions operades pels efectes del turisme a les societats de destí, vaig llegir a una revista científica canadenca, de prestigi, un article titulat: The beach boy syndrome. I em va obrir els ulls, vaig poder enquadrar perfectament la figura del «picador» com un element de recerca sociològica. Els «picadors», beach boys de per aquí, aprofitaven la major laxitud de les estrangeres quant a costumari sexual, i la nostra societat, que tolerava bikinis i altres provocacions, ben vistos a les sueques -perquè això donava doblers- mantenia, però, la mà dura i fèrria amb les dones d'aquí. D'això se'n diu doble moral, típica i tòpica del franquisme i el seu clergat». «Però les mallorquines s'espavilaren, en el bon sentit, molt ràpidament», comenta ella, «als homes els recriminaven des de damunt les trones, per indicació del bisbe: ...hombres, cuidado con las extranjeras!».

Aquí la sessió davalla un nivell, el de la relació de parella, afectada avui per xocs culturals diversos, tan traumàtica amb la violència masclista actual. No és el dia per tractar aquesta qüestió. Algú va voler fer una cita, ja molt estantissa, de freudomarxistes antics tipus Wilhelm Reich i el seu orgonòmetre. Un altre va voler passar al tema de l'energia sexual com l'origen de l'univers i acabàrem parlant de les estadístiques paracientífiques a l'estil del metge Mena. Va ser el punt d'acabatall de la reunió d'aquella espècie de sanedrí que, alguns dies, practica el «brain-storming», amb la variant casolana de trebolí-tempesta d'idees, petits caps de fibló per acabar d'aclarir, o embullar, les seves tesis.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris