algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Temps de penitència i temps de goig

En un període d'uns deu o quinze dies, els mitjans de comunicació han: a) assetjat el país perquè claudicàssim davant la imposició de les desfilades de moda (Cibeles) com a manifestació d'alta cultura; b) volgut inculcar la idea que l'art (ARCO) és allò que, passat per les càmeres, causarà un impacte més immediat i escàpol en l'espectador; c) pretès consolidar en les nostres consciències la ficció que el carnaval esbravat de les eleccions és el suport on podem llegir el discurs de cada proposta -simplement, no hi ha discurs. Hi ha moltes més coses, però aquestes tres grans qüestions -suplantació de la cultura, valoració de l'art segons l'impacte mediàtic i simulació del discurs ideològic en els partits polítics (molt especialment en els dos partits preponderants)-, aquestes qüestions tenen el gruix suficient perquè per elles soles ens revelin la mancança desoladora de voluntat, de criteris i de deontologia en l'elaboració del missatge que hauria de nodrir les nostres relacions amb la societat -i en certa mesura la nostra imatge del món. De manera perenne, els mitjans en general no fertilitzen adequadament aquestes relacions, però ara mateix s'ha donat la circumstància fatídica de la successió -coincidència en el temps, també- de tres fenòmens informatius de particular potencial destructiu. Diguem que una onada incontrolable de xapapote informatiu ha envaït les platges de la nostra ànima. I ens espera la confirmació que, de la campanya electoral, només ens n'han arribat les primeres tremolors: s'anuncia un tsunami.

És, per tant, un bon moment per concentrar-se en aquestes qüestions durant el temps necessari per comprovar que, en el nostre cap, les coses estan al seu lloc; el temps per decidir el vot; i per cuirassar-nos després contra la niciesa multicolor que ens espera. Podem convertir aquest temps de penitència en temps de goig. Palma ara mateix ens ofereix un panorama d'exposicions esplendorós, fins i tot ens permetem el luxe de tenir escultures de Rodin al mig del Born. Els que han visitat el Museu Rodin a París deuen conservar una memòria emocionada de les passejades pels jardins entre les grans escultures d'aquest home. Ara us podeu passejar en calma pel Born de Palma i mirar de reconstruir aquells instants. També és un bon temps per alçar un dic contra el renou i la fúria electorals: per als fonaments d'aquest dic, teniu sempre present J.S.Bach: tantes coses comencen i tornen a Bach... I què diríeu dels llibres, tants de llibres apilats en el comodí, en la tauleta del rebedor, on sia que facin cua per eixamplar-nos l'experiència, el món, la vida. I així estarem en millors condicions per ventar a l'era, on ja és ben hora que anem destriant el gra de la palla, tot sabent que gra i palla tenen el seu valor, cadascú el seu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris