algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 16°
21°

Pena i rialles

El nivell de soroll que s'ha d'aguantar en l'actual món anomenat civilitzat ha arribat a nivells veritablement insuportables. Ja sé que és un tòpic, però és que tot plegat sembla sorgit del pitjor malson. A Mallorca el xiclet del disc de tallar rajoles ja és la banda sonora de la terra, molt més escoltada i sabuda que la Balanguera. De fet, és el primer que se li ensenya, a l'immigrant. És impossible passejar per enlloc sense sentir-lo, posant-nos el pèl de punta. No hi ha racó de l'Illa on un es pugui salvar d'aquest fragor estrident que, a més, aixeca una polsada que imagino tòxica. La crisi del sector immobiliari tal vegada freni una mica aquest corc, encara que el seu silenci equivalgui a la crisi econòmica, o al de la nostra misèria com a país, incapaç de fer res que no estigui relacionat amb el totxo o amb el turista. El paisatge de grues és el primer que es veu en arribar a qualsevol dels nostres pobles, enormes ginys mecànics carregats de maons, molts d'ells parats, a l'expectativa del que passi en els pròxims mesos. A sa Pobla no queda dempeus cap casa antiga que faci cantonada: totes han estat demolides per fer-hi pisos, amb una set de milions que fa esfereir. Es mor un vell i els hereus es freguen les mans: els ha tocat la loteria. Ara, els pisos estan fets, però no es venen: n'hi ha més que compradors i llogaters. Als afores, allà on un temps hi havia la marjal més grassa, s'hi amunteguen els enderrocs, les banyeres oxidades, els tubs de plom, deixant eixorca la terra. Un cataclisme s'ha apoderat de tot: soroll a rompre, fortunes econòmiques a la corda fluixa i una classe política que no sap governar més que amb dissonància i propostes suïcides. Esperem que Pere Sampol arribi a diputat i aconsegueixi per a tots algunes coses clares: la resta és soroll i la misèria acostumada. Espoli, cobdícia, set de poder, mandra i un país que, a poc a poc, s'enfonsa entre avions que arriben, fotografies oficials, enquestes manipulades i immigrants sense feina. Feria més pena si no fes tantes rialles.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris