algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
17°

Vocació de servei

Mirau per on, fa uns dies demanava saber de què parlen els del Sindicat Mèdic quan amenacen amb molèsties als pacients i disfuncions en el sistema de salut pública i ara començ a saber-ho. El seu sou base aproximat és de 45.000 euros anuals, tal com ens explicava na Maria Ques fa uns dies en aquestes planes, el cinquè més alt de les 17 comunitats espanyoles. No seria científic dir que el més mal pagat d'ells cobra més que la batlessa de Palma o que només a Son Dureta hi ha uns 500 metges amb sous superiors als 60.000 anuals, però dir-ho serveix per posar les coses un poc més clares. No té gaire sentit debatre al voltant dels emoluments perquè la remuneració dels professionals amb tanta dedicació exigeix valorar moltes altres variables. Algunes, com el reconeixement social, són difícilment avaluables i d'impossible negociació en una mesa sindical. Altres, com les hores de feina (el balears són els quarts amb l'horari més reduït), els dies lliures, la saturació dels serveis, el reconeixement de l'esforç en el perfeccionament permanent i un llarg inventari de variables, haurien de ser negociades en conjunt per tal d'aconseguir que les bones condicions laborals no es redueixin a la quantificació de la nòmina. Cercar l'excel·lència en el servei públic de salut és una tasca comuna que no es pot fer si no és, abans i sense embulls, una vocació compartida.

Cerquen l'excel·lència els dirigents del Sindicat Mèdic quan plantegen una vaga (en època electoral, of course) i només fixen com a reivindicació el preu de les hores de guàrdia? Que cadascú contesti segons la seva consciència però, abans de fer-ho, que sàpiga -perquè és de justícia fer-ho públic- que la Conselleria de Salut ja els ha ofert, sense més condicions que asseure's a la taula de negociació sense pressions, incrementar aquesta retribució perquè quedi per sobre de la mitjana espanyola. Quan ni volen sentir-ne parlar i convoquen protestes deu ser que la seva reivindicació té una proporció de partidisme polític per sobre de la pura necessitat laboral o que, amb el PP en el poder, no se'ls demanava res a canvi. Perquè ja em direu si no és estrany que la exconsellera Castillo signàs la desaparició del complement d'exclusivitat i es generalitzàs el seu cobrament. Sí, tal com ho sentiu: ja no hi ha metges que cobrin un plus per treballar només a la sanitat pública perquè ara aquest suplement el cobren tots, els que acabada la seva dura tasca en el servei públic se'n van a casa a descansar i a preparar-se per estar en les millors condicions l'endemà i els que abans de descansar passen per la consulta privada a fer calaix, com alguns dels destacats líders sindicals. Amb antecedents com aquest, on l'esperit de millora del servei públic de salut es dilueix, no és estrany que tot es redueixi, per als portaveus sindicals, a voler cobrar més amb independència d'altres variables. És perfectament legítim però convé que els contribuents usuaris siguem conscients que ens trobam davant d'uns professionals, pluriempleats i doblerers, que només ens respecten com a hostatges de les seves reivindicacions. Sort que, malgrat cridar molt, són una minoria (coaccionadora, això sí) en el digníssim col·lectiu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris