algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
15°

De manual

«Estic dubtant entre dos productes, un d'una empresa catalana que no etiqueta en català i un altre d'una empresa de fora però que sí ho fa en català. Quina hauria de comprar si la qualitat i el preu és el mateix?». Aquesta és una de les moltes preguntes que s'encarrega de resoldre un petit opuscle que acaba d'editar Plataforma per la Llengua, i que es va repartir ahir amb diversos diaris catalans d'arreu del país. Es tracta d'un petit manual d'ètica pràctica, aplicada a la qüestió lingüística, i fet amb tant de seny, ordre, educació i civisme que no puc deixar de donar l'enhorabona a tots els seus redactors. Proposaria que se'n distribuïssin uns quants milers en castellà, tot perquè els qui ens acusen sempre en fals d'intolerants poguessin llegir sense dificultats quins són els paràmetres morals dels qui parlem aquesta llengua i tenim la intenció de conservar-la. El manual aconsella acarar les situacions on la veiem menystinguda amb 'calma, una actitud constructiva i sentit de l'humor'. Per exemple: la tòpica situació en què ens trobem amb un cambrer que no entén la nostra comanda. ¿Què acostumem a fer, de manera errònia? Canviem al castellà i tots contents, perquè sembla que ens importa molt més el cafè amb llet que el futur de la nostra llengua. Però així, tot el que fem és anar empenyent la nostra cultura cap al buit: portem fent-ho massa temps i els resultats negatius que comporta aquesta posició són més que notables. La disposició del manual és clara: no hem de canviar de llengua! Tenim tot el dret, perquè és de justícia humana i divina, a dirigir-nos en català a qui vulgui atendre'ns; a més, si no se'ns fa cas per raons lingüístiques estan incomplint la llei i poden ser expedientats. Ja fa massa temps que no ens adonem que són ells, els qui vénen de fora, els que han d'aprendre el català. Hem assumit una actitud subalterna, discriminant-nos a nosaltres mateixos, com literalment diu el manual, 'per manca d'autoestima amb la nostra identitat cultural'. No deixa de ser molt i molt trist, però, que hagin de recordar-nos això a aquestes altures.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris